Els avortaments voluntaris van baixar un 7,3% a Osona i un 14,2% al Ripollès el 2014
La majoria d’intervencions a les dues comarques van ser en dones de 30 a 40 anys.
Un total de 313 dones van avortar voluntàriament a Osona (285) i al Ripollès (28) durant el 2014 segons les dades sobre interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) que ha fet públiques el Departament de Salut. A les dues comarques se segueix la línia general de Catalunya, on durant l’any passat hi va haver una disminució del 13,4%, i es va passar de 22.083 IVE a 19.130. En el cas osonenc la baixada va ser del 7,36% es va passar de 306 a 285 i al Ripollès, del 14,2%, encara que en xifres suposa quatre casos menys, de 32 a 28.
Pel que fa a les franges d’edat, la majoria de casos es donen en les dones de 30 a 34 anys, encara que està a poca distància de les de 35 a 39, en el cas d’Osona, i una mica més per sobre de les de 25 a 29. En les del Ripollès hi ha una clara distància entre les de 30 a 34 i la resta. En aquest cas també respon a la mitjana catalana, que se situa als 29,3 anys, una edat similar a les dels darrers anys segons l’informe de la Generalitat, que també recull que la mitjana del temps de gestació en el moment d’interrompre l’embaràs és de vuit setmanes. Elena Crespi, psicòloga i sexòloga d’Interpersonal, explica que en alguns casos, per l’edat de les pacients que s’han trobat, un embaràs no desitjat trenca el pla de vida que tens. Es pot donar el cas de parelles que no volen tenir fills, o que passen per un mal moment, i després com que hi ha conflicte, treballen aquest aspecte. En les dones residents a les dues comarques però d’origen estranger la mitjana d’edat baixa a la franja dels 25 als 34 anys, amb 62 dones a Osona, i arriba a la franja dels 20 als 24, amb quatre casos al Ripollès. La majoria en total a Catalunya provenen del Marroc, seguit de Bolívia i l’Equador.
En les noies més joves, en què es donen pocs casos, Crespi explica que des d’Interpersonal reben consultes anònimes a través del web
En comparació amb els darrers anys, des del 1997, quan l’Idescat va començar a recollir les dades, la xifra més alta es troba el 2008, quan hi va haver 388 avortaments voluntaris a Osona, 103 més que aquest 2014, cosa que va suposar un augment del 21,6% respecte al 2007. El segueix l’any 2009, amb 340, i el 2011, amb 330. Al Ripollès el nombre més alt d’IVE es va donar el 2010, amb 52; seguit del 2005, amb 49, i el 2008, amb 43.
Reduir el nombre vol dir que les coses es fan ben fetes
La Plataforma d’Osona pel Dret a l’Avortament assegura que en general el fet de reduir el nombre d’avortaments voluntaris és important perquè vol dir que les coses es fan ben fetes, comentava la portaveu del col·lectiu, Assumpció Martínez. De les dades sobre intervencions voluntàries que es desprenen de l’informe del Departament de Salut destaca la reducció de les xifres. Martínez assegura que m’ha xocat l’edat, amb una mitjana de 29 anys, ja que no parles d’immaduresa. El que li preocupa, comenta, és el nivell d’estudis, que en general a Catalunya és haver assolit el primer cicle d’ESO. En aquest sentit remarca que com més estudi hi ha menys avortaments, per la qual cosa sempre és bo intervenir en l’educació.
Des de la plataforma lamenten que no es desgrani la franja d’edat entre 16 i 17 anys, ja que hi ha un projecte de llei recent que pretén que aquestes noies hagin de demanar permís patern si decideixen avortar de forma voluntària. Aquesta regulació es troba al Senat i esperen que no prosperi.
La Plataforma d’Osona pel Dret a l’Avortament es va crear arran de la presentació del projecte de llei Gallardón. Des de llavors s’han anat reunint i el darrer mes han intensificat l’activitat arran del projecte de llei per regular l’avortament en les noies de 16 i 17 anys. De cara al futur volen anar més enllà i plantegen la possibilitat de crear una associació de dones actives per anar més enllà i treballar en altres àmbits.
La majoria no tenen cap fill ni IVE anterior, treballen i no viuen en parella
Segons el recull de dades d’avortaments voluntaris del Departament de Salut, la majoria de dones catalanes no està desgranat per comarques que es van sotmetre a una IVE durant l’any passat no tenen cap fill ni havien fet un altre avortament voluntari anterior. La meitat d’aquestes no conviuen en parella i dues terceres parts són solteres. Segons l’informe ha incrementat el percentatge de dones que estan treballant, ja que en les que estan a l’atur ha disminuït lleugerament respecte al 2013. Pel que fa als estudis, el grup amb més casos és el de dones que han assolit el primer cicle d’ESO, tot i que creix lleugerament el de les que tenen el segon cicle acabat. La majoria van acudir en un centre de planificació familiar públic i en el cas dels privats també va augmentar, de manera que es van reduir les dones que no assisteixen a cap centre d’aquest tipus.
Acompanyament en el dol malgrat ser intervencions voluntàries
La psicòloga i sexòloga Elena Crespi, del centre Interpersonal de Vic, assegura que malgrat que aquests avortaments siguin voluntaris en moltes ocasions cal un acompanyament en el dol. Diu que encara que sigui una IVE hi ha un dol a darrere, ja que sempre hi ha dubtes. Segons Crespi, encara que en siguis conscient moltes vegades es cau a pensar el que hauria passat si s’hagués tirat endavant i es treballa amb els pacients en el sentit de reforçar la decisió que es va prendre en el seu moment.
La majoria d’intervencions es fan per via farmacològica
Dues terceres parts dels avortaments voluntaris que es fan a Osona es fan per la via farmacològica, segons el doctor Josep Grau, de l’àrea de ginecologia del CAP Osona, on es deriven els casos d’intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) que hi ha a la comarca a través de l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva). Recorda que fins les vuit o nou setmanes, si la pacient vol es pot avortar amb els fàrmacs. Segons Grau, fins a les 12 setmanes es pot demanar sense justificar el perquè. Les embarassades es posen en contacte amb la llevadora, que fa l’historial, les analítiques i les proves pertinents i informa de les modalitats que hi ha, ja sigui la via farmacològica o la quirúrgica, per la qual es deriven a l’Hospital Universitari de Vic. En cas que no es detecti cap contraindicació, es faria el tractament farmacològic; en cas que n’hi hagi, malgrat faci poques setmanes, es traslladen també a l’hospital.
Grau comenta que a l’ASSIR centralitzen tots els casos i que hi ha un equip format per llevadores, metges, infermeres i també psicòlegs per si cal assistència d’aquest tipus.
A partir de les nou setmanes els casos de dones que volen avortar voluntàriament es traslladen a l’Hospital Universitari de Vic, també els del Ripollès. El doctor Enric Moreno, del servei de ginecologia, explica que en els casos en què es passa pel quiròfan es tracta d’intervencions ràpides. Es fa un raspat i una aspiració, comenta. La pacient s’adorm, es dilata el coll de la matriu, s’arriba a dins i es fa l’aspiració. A partir d’aquí s’acaba repassant la cavitat per acabar de netejar. Explica que se sol fer al matí i pràcticament al migdia les pacients ja se’n van cap a casa. Es tracta del que s’anomena una cirurgia major ambulatòria, que no és un ingrés de llit, sinó que les pacients s’estan unes hores a l’hospital esperant que vagi bé i si és el cas, marxen. Pel que fa a la recuperació també és ràpida, assegura el doctor, i la reincorporació laboral pràcticament és immediata. El doctor Moreno remarca que és més dificultós si la dona no ha parit o té cesàries anteriors, que no pas si ha parit prèviament. Moreno afegeix que d’aquest tipus d’intervencions en general se’n fan poques, i que hi ha objecció de consciència per part dels metges per si per algun motiu personal volen negar-se a fer-ne. Solen estar programades els dijous però no en tenim ni dues per setmana, i algunes setmanes no en tenen cap.
La llevadora de l’hospital Àngels Alvarez també explica que hi ha un altre tipus d’intervenció de l’embaràs en cas que es diagnostiqui malformació del fetus, que es detecti alguna malaltia hereditària que s’ha transmès a l’embrió o que es detecti a partir de les 12 setmanes.
El que preveu la llei del 2010
Des que va entrar en vigor la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, els terminis i els motius autoritzats per a una intervenció de l’embaràs es preveuen dins de les primeres 14 setmanes de gestació, a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l’embarassada o en cas que hi hagi anomalies greus al fetus. Un cop passades les 22 setmanes, la llei té en compte si es detecten anomalies fetals incompatibles amb la vida o si el fetus té una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic. Abans d’aquesta llei els tres supòsits eren perill greu per a la vida o la salut de l’embarassada, presumpció de defectes en el fetus i violació.
