El pare de totes les actuacions
La Colla Vella, amb el 4 de 9 net i el 2 de 8 carregat, triomfa a Vilafranca
Els Minyons descarreguen el 3 de 10, el castell més valuós dels 13 de gamma extra de la diada
Vilafranca resisteix el setge carregant el 3 de 10 i la torre de 8 neta
La descomunal diada que es va viure ahir a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès és un regal meravellós per a qualsevol periodista, però alhora enverinat, perquè saps d'entrada que necessitaries tot el diari sencer per poder copsar el cúmul de sensacions i matisos que van aflorar davant la gernació que va abarrotar el mític recinte vilafranquí. Quanta màgia, ahir a Vilafranca!
La frase “la Vella és la Vella” pretén sintetitzar una manera de ser molt particular i orgullosa. Mai havia vist la Vella com està ara i la seva demostració va ser memorable. Va caure, es va aixecar i va vèncer.
Després d'una sortida espectacular, amb el 4 de 9 amb el pilar, el seu castellàs emblema d'enguany, la colla va apostar pel que en principi era el seu gran objectiu, el 3 de 10. Un encaix defectuós a la base va deixar el castell sentenciat només començar. El cop va posar a prova la capacitat de reacció dels rosats, que en una reconducció encertadíssima del guió van llançar un atac invencible contra el 4 de 9 net, un castell que en l'època moderna la colla no havia completat mai, ja que l'únic precedent es remuntava al 1881, a Tarragona. 135 anys després, l'entrada dels sisens va ser imperial per iniciar un combat dels músculs tensats. Descarregada fabulosa i “castell total” domat de dalt a baix.
Èxtasi i excedents d'adrenalina per acabar rebentant totes les previsions, ja que quan a plaça s'especulava sobre la possibilitat que els rosats hi tornessin amb el 3 de 10, els segons del 2 de 8 net, la serp verinosa de la gamma extra, buscaven la seva posició damunt la pinya. La Vella va saber llegir bé la diada i va saber buscar la glòria allà on l'esperava.
Així, el més granat de les camises rosades va dibuixar una execució precisa fins a l'entrada dels dosos, cosa que va donar crèdit a la canalla, que en un ascens de velocistes van coronar el castell davant l'esclat general. La Vella ho va rematar amb un altre pilar de 8 fantàstic. Els càntics “Oe, Colla Vella, oe!” se sentien pels carrers de Vilafranca a altes hores de la matinada.
Absents l'any passat de la gran cita, els Minyons de Terrassa van tornar a Vilafranca per la porta dels més grans. La seva sortida de 3 de 10 va ser una lliçó magistral d'estratègia castellera que va sacsejar els fonaments de la plaça i va condicionar moralment la resta de la diada. Així de clar.
Conscients de quin era el seu gran objectiu, i amb la confiança de dur-lo molt ben treballat, van optar per jugar la partida més dura d'entrada, amb els efectius frescos. Una decisió molt valenta que es va confirmar sublim amb una descarregada en què la convicció en les pròpies forces i la rapidesa extrema en l'execució ven esdevenir determinants. És el quart 3 de 10 descarregat pels Minyons, i el primer a Vilafranca, amb el valor simbòlic que això suposa. Va ser, a més, el castell més valuós de la diada.
Llàgrimes, abraçades, petons i totes les mostres d'alegria es van deixar anar en el gran rotllo dels malves. Aquest estat d'ànim combinat amb una concentració bàrbara va marcar l'enfrontament de la colla amb el 5 de 9, extraordinari. De més a menys, però sempre movent-se en els registres de la gamma extra, la colla va culminar, atenció, la millor actuació de la seva dilatada i brillant història, amb un 2 de 9 impecable i un pilar de 8 que va caure –llàstima!– després de la carregada.
Els Castellers de Vilafranca van començar amb molta categoria tot descarregant sense problemes el 3 de 9 amb l'agulla, però ja amb la pressió del 3 de 10 dels Minyons acabadet de cuinar. A més, quan els verds van intentar per segona vegada el seu 3 de 10, l'objectiu prioritari, la Vella ja s'havia anotat el 4 de 9 net. Abans, la primera escomesa sobre el castell de 10 dels vilafranquins va tocar retirada amb els sisens posats, per problemes imprevistos al folre. Nervis i tensió.
Penseu en un western de John Ford i imagineu el setè de cavalleria, encerclat, genoll a terra, i amb els indis atacant per tots els flancs. Aquesta era la sensació al rotllo dels verds. Però en situacions com aquesta es demostra la pasta de què estan fets els castellers. I això que el segon intent sobre el 3 de 10 tampoc es va encaixar bé, però una barreja d'orgull i l'ascens vertiginós dels menuts va fer possible la coronació. No hi va haver celebracions, perquè l'objectiu era descarregar-lo, però la colla continuava viva i en tercera ronda van presentar la torre de 8 neta. El tronc es va mantenir vertical fins a la carregada i després es va rompre. Tot i el magnífic pilar de 8 del comiat, les cares eren del guerrer que acaba de resistir un setge duríssim.
Encara en fase de reestructuració de troncs, la Colla Joves es presentava amb un programa inferior a la resta. Però s'hi va deixar la camisa i ho va donar tot. Així, després d'obrir amb el 3 de 9, la colla va formar el peu del 2 de 9, amb un folre i unes manilles el treball de les quals va resultar decisiu, juntament amb el coratge de la canalla, per coronar-lo. En canvi, el 5 de 9 que va tirar després es va haver de desmuntar amb els sisens posats.
Després de cinc hores i mitja d'actuació, 13 castells de gamma extra, una fita mai vista, la plaça va dictar sentència: Sant Fèlix ha deixat de ser patrimoni exclusiu de Vilafranca. Un banquet digne dels déus.
Sant Fèlix 2015