“La persecució de la policia no és la solució per al «top manta»”

En cinc anys s'han fet moltes coses i tinc ganes de continuar. L'equip m'ha animat molt i a tots ens faria il·lusió. S'ha d'iniciar un procediment en què les entitats de Barcelona poden presentar candidats o candidates i el nomenament l'ha d'aprovar el ple de l'Ajuntament. Ha coincidit que s'ha produït un canvi de govern i ara a l'estiu no era oportú. La convocatòria s'obrirà segurament a l'octubre.

Hi ha hagut diverses etapes. Quan vaig arribar, l'últim any de l'alcalde Hereu, trigaven una mica a arribar les respostes. Jo acabava d'entrar i no acabava d'entendre el funcionament de la maquinària d'una empresa com és l'Ajuntament. Després vaig anar entenent que potser el circuit és una mica llarg. De fet, si continuem, el volem millorar, fer-lo més àgil. En l'etapa de l'alcalde Trias, primer anaven bastant ràpid i després es va anar alentint una mica, però sense greus problemes.

Sí. L'Ajuntament va crear la institució voluntàriament i naturalment que t'han de respectar. Molts cops voldríem que les nostres recomanacions fossin més efectives i reals. Intentem ser molt equànimes en les resolucions, tot i que en alguns casos potser sí que demanem més del que es pot fer. Però bé, tot i que moltes vegades no es fa al peu de la lletra el que hem demanat, el respecte a la institució hi és.

La pobresa, que ve derivada de la falta de feina. I, dins de la pobresa, l'habitatge, que és bàsic. Si una persona té un problema, el que sigui, no pot treballar per solucionar-lo si no té un sostre assegurat. A partir d'aquí, es poden començar a treballar aspectes com ara la inserció laboral i la recuperació de l'autoestima. Si ets al carrer, és molt difícil solucionar la resta de problemes.

El problema de l'habitatge no ve d'ara, ve de molt enrere. No es va fer mai una planificació adequada a la realitat del moment, sobretot en temps de bonança. I la crisi ha empitjorat la situació perquè molta gent ha quedat sense feina i no pot pagar el lloguer o la hipoteca. S'han anat fent coses, com ara projectes d'obra nova per augmentar el parc públic, però triguen uns anys a enllestir-se. L'oferta de pisos de protecció oficial és insuficient i s'ha anat incrementant el nombre de sol·licitants al registre que no hi poden accedir. També hem tingut moltes discussions amb l'Ajuntament sobre l'adjudicació d'habitatges d'emergència social. Ara se n'està revisant el reglament, que era molt restrictiu. Considerem que cal ampliar el parc d'habitatges de lloguer social, però amb preus realment socials, proporcionats als ingressos de les famílies.

En aquests casos, creiem que és millor que l'Ajuntament ajudi a pagar aquest deute a través dels serveis socials i, a partir d'aquí, buscar solucions per pagar les mensualitats següents. És més fàcil i més econòmic que no pas buscar un altre habitatge. Quan una persona és desnonada, la reallotgen en una pensió i amb aquests diners li podrien pagar el pis. Cal ajustar el protocol a la realitat i personalitzar més els recursos.

Sí, és molt violent, i els nens, sobretot, pateixen una situació que no és adequada ni se la mereixen. No pot ser que uns infants vegin com va la policia a treure'ls de casa seva. La informació hauria d'arribar als serveis socials amb temps suficient per poder buscar una solució per a les famílies abans del desnonament. I, si finalment s'arriba a aquesta situació, ja haurien de saber on seran reallotjats.

Penso que sí, que han agafat les regnes i que tenen un sentit social que pot estar a l'abast de les necessitats que hi ha. Crec que hi haurà una continuïtat en allò que ha estat positiu i que els governs anteriors han començat, i després, naturalment, tindran altres idees. L'anterior govern, per exemple, va incrementar molt en els darrers anys la despesa social per parar el cop i això s'ha de mantenir.

Estem parlant de persones que vénen aquí, no tenen permís per treballar i s'han anat buscant la vida d'una manera o d'una altra. Ells porten tot el seu capital en aquella bossa i el decomís dels productes els suposa perdre tot el que tenen. No es pot permetre l'agressivitat, però s'han de veure les circumstàncies. La persecució de la policia no és la solució. Va dir l'alcaldessa, i nosaltres hi estem d'acord, que es criminalitza un col·lectiu molt pobre. El vessant social és importantíssim.

S'haurà de buscar una solució. Els comerciants es queixen de la venda il·legal. Jo entenc que qui té una botiga i paga uns impostos i un lloguer no estigui content si se li posen al davant. Potser es pot buscar un altre camí, hi ha els mercats ambulants. Una opció seria establir que puguin vendre els productes en un lloc determinat.

Sí. Les multes són totalment desproporcionades. Es deixa a criteri de l'agent que veu la infracció decidir si és lleu, greu o molt greu i en funció d'això es determina la sanció, que pot ser de 700 a 2.000 euros, per exemple. Aquí ens va arribar el cas d'un nen a qui van posar una multa de 1.500 euros per jugar a criquet en una plaça; no té cap sentit. Hi vam intervenir, però no vam aconseguir que la hi traguessin. Hi ha l'opció de substituir el pagament per treballs en benefici de la comunitat, però hi ha persones vulnerables que han estat sancionades i no han pogut fer-ho perquè no se'ls ha informat d'aquesta possibilitat.

Sí, s'ha d'adequar a la realitat i no incloure conductes associades a col·lectius vulnerables. Per exemple, que estigui prohibit dormir al carrer... En el cas de les multes a persones sense sostre, hi vam intervenir i s'ha arreglat. Un altre tema que s'ha de revisar és el de la prostitució. Cal donar suport a les dones que en volen sortir i buscar solucions realistes per a qui exerceix voluntàriament. La prostitució al carrer existeix i s'han de prendre mesures. Potser podria funcionar l'opció de crear una cooperativa, com s'ha plantejat al Raval, i que les prostitutes mateixes s'organitzessin.

El turisme és una font d'ingressos, no ho discuteix ningú, però això no ha de fer trontollar la vida de la ciutat i dels ciutadans. Cal buscar solucions perquè els veïns tinguin una altra percepció i perquè l'activitat econòmica no pari. Però, si és un benefici, que se'n beneficiï tothom. També els treballadors. Ens preocupa la precarietat laboral.

Sí, els contractes han de ser adequats, no pot ser que te'l facin per quatre hores i n'hagis de treballar vuit. No és digne. També és important la formació que es dóna als treballadors. Al client se l'ha d'atendre bé i, per fer-ho, necessiten formació. Això és responsabilitat dels propietaris del negoci.

Potser sí, perquè forma part de la via pública i en aquest apartat també treballem a fons. No ha arribat cap queixa escrita, però sí que m'han fet algun comentari. Si ara, a part de les bicicletes, circulen altres vehicles, doncs ordenem-ho. Cal utilitzar-los amb civisme i adequar-ne l'ús a l'espai públic.

Recordo el cas d'un matrimoni que havia estat desnonat. La parella, amb un fill, es va separar i a ella i a la criatura els van acollir uns familiars. Ell va venir aquí, no tenia on anar, i ens va comentar que no volia caure en la indigència. El vam assessorar i després li vam perdre la pista. Uns mesos després el vam veure dormint al carrer. Aquests són els casos que no s'haurien de deixar perdre de cap manera, la prevenció social és bàsica. Hi ha un altre cas, però, que és tot el contrari. El d'un matrimoni amb tres fills que havia estat desnonat i a qui l'Ajuntament havia denegat un habitatge social. Nosaltres vam resoldre a favor seu i, finalment, van anar al jutjat. Els va donar la raó i l'Ajuntament ja els ha adjudicat un pis de lloguer social.

Seguir lluitant per tot això i treballar per millorar la societat. Hi ha molts temes que podríem abordar i, si continuem, demanarem més suport.