L'abocador del bus turístic
Alguns usuaris del servei adopten el costum de llançar auriculars ja usats al sostre de les marquesines
En algunes cobertes es fan neteges cícliques pels centenars de dispositius que s'hi acumulen
El cost per subministrar els auriculars puja a 519.120 euros
No se sap ben bé quan va ser, però hi va haver un dia que algun usuari del bus turístic de Barcelona va tenir l'ocurrència de llançar l'auricular de l'audioguia del servei al sostre de la marquesina d'una parada d'autobús. Com a conseqüència d'aquell efecte viral tan característic, i alhora desconcertant, que afecta les conductes humanes, aquest gest individual va passar a convertir-se en una moda i, d'aquí, en un problema. El resultat és que en algunes d'aquestes cobertes s'arriben a acumular muntanyes d'aquests dispositius. Centenars. Tant és així que, periòdicament, una empresa de manteniment s'ha d'encarregar de retirar-los. Una solució purament circumstancial que atenua, però no resol, una situació que afecta de la mateixa manera els dos operadors del bus turístic que hi ha a la ciutat, un de públic –tutelat per Turisme de Barcelona i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)– i un altre de privat.
Tant l'un com l'altre tenen un preu similar, sobre els 24 euros si es compra per internet, i proporcionen un auricular per poder escoltar les explicacions del recorregut en 16 o 15 idiomes –aquí sí que hi ha diferències entre els dos serveis–. Un cop acabat el recorregut, el viatger es pot quedar amb el giny –molts ho fan– o, si ho prefereix, llençar-lo. Fonts de TMB han assegurat que en l'explicació de l'audioguia hi ha un missatge final que insta a dipositar-lo en una paperera. De fet, a l'autobús ja n'hi ha una de col·locada a aquest efecte.
Diferència entre parades
El problema, però, apareix arran de la institucionalització, no se sap ben bé com, d'aquest costum de tirar-lo des del primer pis de l'autobús damunt del sostre de la marquesina de la parada que es té més a prop. No és ni de bon tros un comportament generalitzat, però hi és. Tampoc és homogeni en el conjunt de la ciutat. Les parades on hi ha més flux de turistes i les que coincideixen amb el principi o el final d'un recorregut turístic més o menys estandarditzat –com les que hi ha just davant del Camp Nou, la plaça Catalunya i la Vila Olímpica– són les que estan pitjor. La de la Sagrada Família, un clàssic de la Barcelona de postal, se'n salva per una qüestió estructural: no té marquesina. En les que estan en rutes més de pas, per contra, l'estol de ginys acumulats és més difús. Però s'aprecia igualment. Això sí, per veure-ho s'ha d'estar damunt l'autobús. Perquè arran de terra aquest comportament incívic passa absolutament desapercebut. No es veu. Als ulls de la majoria dels barcelonins, per tant, no existeix.
Des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), però, s'assegura que estan al cas d'aquesta situació des de fa temps i que s'intenta corregir amb els missatges ja citats en les explicacions i amb crides a la conscienciació. Però no n'hi ha prou. La prova és que, de tant en tant, s'han de netejar les cobertes per treure'n els dispositius i la resta de brossa que s'hi amuntega. Uns treballs que van a càrrec de l'empresa JC Decaux dins del contracte que té amb l'Ajuntament de Barcelona per al manteniment del mobiliari urbà.
En el cas del servei gestionat per Turisme de Barcelona i TMB, les audioguies es va introduir el 2007 amb una doble finalitat: limitar l'impacte sonor de les explicacions i poder-les fer, al mateix temps, en més idiomes. Pel que fa al subministrament dels auriculars, s'atorga a una empresa a través d'un concurs públic. La resolució de l'últim concurs es va publicar el març del 2015, i estableix que l'empresa adjudicatària haurà d'abastir el servei amb fins a 4.032.000 dispositius en diverses entregues, a raó de 519.120 euros. L'última remesa acordada, de 504.000 unitats, venç el març del 2017. El cost d'aquests ginys, però, es fa repercutir essencialment sobre el preu final del bitllet que paga l'usuari.
LES XIFRES
Dos operadors competint en un mercat puixant
La història del bus turístic es podria posar com a exemple il·lustratiu de l'eclosió que ha experimentat Barcelona com a destinació de masses. El 1987, amb vista als Jocs Olímpics, es va posar en marxa la primera versió del servei, que va anar experimentant un creixement exponencial temporada rere temporada. El turisme sedimentava com a eina per engrossir el PIB local més enllà d'esdeveniments puntuals com els del 1992 i, alhora, el bus turístic també creixia com a font d'ingressos. Això va propiciar que una empresa privada implantés el seu propi servei, fet que va motivar que el 2001 l'Ajuntament de Barcelona encetés un litigi legal argumentant competència deslleial. Anys més tard, la situació es va resoldre convocant un concurs públic que possibilitava l'entrada d'operadors privats al negoci. I així hem arribat fins avui, amb dues marques que competeixen en el mercat. La primera és la de Bus Turístic, consorciada entre Turisme de Barcelona i TMB, que ofereix tres rutes per la ciutat amb una xarxa de fins a 44 parades. Segons les últimes xifres, el fan servir uns dos milions d'usuaris a l'any. La seva competidora és Barcelona City Tours, que també ofereix vehicles panoràmics que, en aquest cas, cobreixen la ciutat amb dues grans rutes i 37 parades. Així mateix, ofereix descomptes en l'accés a alguns dels grans enclavaments turístics locals com ara la Sagrada Família i el Camp Nou.