Pep Nogué reclama protecció per al català d'Olot, en el pregó del Tura
El popular activista de la gastronomia reivindica que no es deixin perdre les petites botigues de barri
La pluja espatlla les primeres hores de festa
Ahir a Olot, ho hi va haver l'aigat del 1940, però la pluja va obligar a suspendre la cercavila que obre les Festes del Tura. Aigat és una de les paraules que l'activista gastronòmic Pep Nogué va reivindicar com a típicament garrotxines, igual que arreveixinat, barrigar, barrinar, capbussetes i entrabanquets. Amb permís del popular verb cardar, aquest català de la Garrotxa ha de ser objecte de protecció, tal com va reclamar
Nogué.
El pregoner va fer un convit també a defensar la manera de ser olotina, la terra i la seva gent. Així, va reclamar protecció per als pagesos i pastors, que ajuden a configurar un paisatge únic. En aquest sentit, va trencar una llança a favor dels placers de la nova plaça Mercat per l'aposta que han fet pels productes de Km 0. I va ser especialment contundent a l'hora de defensar els comerços i els bars de barri. “Si us plau, vetllem perquè no es perdi aquest comerç. Ara és l'hora de tornar a obrir botigues petites i singulars”, va pregar.
El popular gastrònom va fer públic un particular “kit de supervivència d'un bon olotí” que també serveix per convertir els visitants en olotins: una samarreta personalitzada, tortell d'anís, coca de llardons, xuixos, ratafia, fuets i llonganisses, paltrucs, botifarres de perol, llardons de la mocada, confitat de col, bitxos i bròquil, llonguets, coca de flequer, tofes, xocolata i bombons, galetes de fajol, serrat d'ovella, de vaca o de cabra, i un xic de brossat i iogurts. Segons ell, cal ser abanderats dels productes i la cuina garrotxina, però també consumidors. “Ja podem anar fent coses, que si nosaltres mateixos no som els propis consumidors, si no ens estimem i defensem el nostre patrimoni, de res serviran els esforços dels vilatans que estan fent per sortir al més aviat possible d'aquesta crisi. I parlar de patrimoni també és parlar de persones i dels seus projectes!”, va etzibar. Nogué va defensar també que a Olot hi tenen cabuda el pop a la gallega, el pisto manxec... “perquè Olot és integradora i totes les nacionalitats hi tenen cabuda”. turEl pregó es va acabar amb una versió d'El mar dels Manel, escrita pel mateix Nogué. Després, l'Aoapix va regalar una falç a l'alcalde en el marc del context polític que viu el país.
Ni la pluja espanta la faràndula
La pluja va frustrar la cercavila de la faràndula olotina, però no la titular del Tura, que va sortir abans d'acompanyar la comitiva de l'ofrena floral a la verge per fer un petit recorregut que va fer xalar el públic. També va sortir el gegant del Porc i del Xai, que va ballar a la plaça Campdenmàs. A la nit, van triomfar el karaoke i els discjòqueis de Ràdio Olot i la música electrònica. Rock Kills i la Greda Street Band van completar la nit.
