Retrobant la verge de Núria
El documental L’exili de la Marededéu de Núria’, que narra l’exili de la verge, es va estrenar dimarts en el marc de la festivitat de Sant Gil al santuari de Núria.
La sala del Centre d’Interpretació del Santuari de la Vall de Núria es va omplir aquest dimarts de gom a gom per veure l’estrena del documental L’exili de la Marededéu de Núria. L’obra de Zeba Productions, de 35 minuts de durada, està basada en el llibre que porta el mateix nom, escrit per l’expresident de l’Institut d’Estudis Catalans Manuel Castellet. El documental narra els viatges que va haver de fer mossèn Ventura per salvar la imatge de la Mare de Déu de Núria de ser destruïda. L’acte es va fer coincidir amb la tradicional celebració de Sant Gil, patró del santuari.
Els fets es remunten a l’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936. En aquell moment el comitè de milícies antifeixistes, controlades pel sindicat anarquista de la CNT, va governar Catalunya de facto durant dos mesos. En aquest temps, aquestes milícies revolucionàries van sembrar el terror arreu del país.
El seu principal objectiu era la burgesia, però el clergat i els edificis de culte també van ser un blanc recurrent. Aquestes milícies van cremar nombrosos convents i esglésies, a més d’assassinar uns 2.500 religiosos de tot Catalunya. Els moviments anticlericals estaven descontrolats i el rumor que una columna de milicians podia arribar al santuari era cada cop més persistent. Entre el 24 i el 26 de juliol, els milicians es van plantar a les portes de Núria, però la imatge de la Mare de Déu ja no hi era i es va escapar de la crema. Mossèn Ventura, vestit de paisà, se la va emportar del santuari en un exili que duraria quatre anys. El mossèn es volia emportar la verge a l’altra banda de la frontera, i un cop passat el coll de Finestrelles, abans d’arribar al poble d’Er i per no tenir problemes amb la guàrdia fronterera, va decidir enterrar la imatge. A unes trenta passes d’un pi petit al costat del camí hi havia un roc dret i a dotze passes a l’esquerra, unes pedres de tartera on va col·locar-hi la imatge el que es coneix com el Clot de la Verge.
L’endemà amb el seu amic Jacques Molas, que vivia a la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame), van idear un pla per portar la verge a casa seva sense aixecar sospites. Un cop a Bourg-Madame van ocultar-la dins d’un rellotge durant dues setmanes.
I a partir d’aquí, el periple de la Mare de Déu va ser inacabable, sempre escortada per mossèn Ventura juntament amb Manuel Carreras i Rafael Patxot (dos dels responsables de mantenir la imatge ben resguardada). Primer va viatjar a Perpinyà, després que es posessin en contacte amb el bisbat de la capital de la Catalunya Nord. D’allà va creuar l’abadia d’Hautecombe a França per arribar a Suïssa, on es va estar tres anys en una caixa forta d’una oficina bancària i, després, va passar a les mans del bisbat de Friburg. L’exili es va acabar l’any 1941 i ho va fer, com no podia ser d’una altra manera per tancar el cercle, de les mans de mossèn Ventura.
