Ferreteria de proximitat
La Ferreteria Comasòlivas de Vic compleix 50 anys, però el local acumula una història centenària dins el sector.
La Ferreteria Comasòlivas, al carrer de la Fusina de Vic, celebra enguany el 50è aniversari. Darrere les dues generacions d’aquesta família que han pilotat l’establiment les últimes cinc dècades, però, s’hi acumula una trajectòria més que centenària, sempre com a ferreteria, que l’han convertit en un dels comerços de proximitat més històrics i emblemàtics de l’Eixample Morató.
Els antecedents de la Ferreteria Comasòlivas se situen en l’últim terç del segle XIX, aleshores sota el nom de Comerç Agustí Giralt. Precisament, el sobrenom del seu fundador, l’Agustinet, va donar peu al nom popular amb què durant molts anys es va conèixer aquest local, Can Tinet. Una fotografia de finals del segle XIX i un anunci publicitari de 1910 rememoren uns anys en què, a banda dels productes tradicionals de ferreteria, la botiga també comercialitzava amb pieles de conejo, astas y huesos. Entre els anys 20 i 30 del segle XX el negoci canvia de mans. Curiosament, el propietari, el pradenc Josep Espona Boatella, és el mateix que l’any 1944 fundaria, juntament amb un seu fill, l’embrió de l’empresa Pastas Gallo, a Rubí.
L’any 1965 va ser el vigatà Miquel Comasòlivas qui es va posar al capdavant de l’establiment. A ell li va tocar viure alguns dels millors anys del negoci. En aquells temps la plaça dels Màrtirs acollia, dimarts i dissabtes, el tradicional mercat de fruita i verdura, i era punt de trobada obligada de la pagesia de la Plana. Un autèntic batibull. I tot això irradiava a la Ferreteria Comasòlivas. Si un dissabte no veníem una vintena de forques ja era molt estrany, rememora Josep M. Comasòlivas, que va assumir les regnes del local quan el seu pare va morir, l’any 1995, però que ja hi va començar a treballar amb 16 o 17 anys. En total, 30 anys rere el taulell, durant els quals el sector ha canviat molt, reconeix.
El principal punt d’inflexió es va produir a finals dels anys 80, quan la plaça dels Màrtirs es va quedar sense mercat. Fins llavors, concentràvem el 80% de les vendes entre els dimarts i dissabtes. Allò es va acabar; va canviar tot. Comasòlivas lamenta que, des de llavors, aquest barri ha quedat coix; tenim una plaça [dels Màrtirs] preciosa, però desaprofitada. No se li dóna la importància que podria tenir, reflexiona.
A banda d’això, el sector ha patit, com tants d’altres, la competència de les grans àrees comercials o, en el seu cas, en forma de trasllat als polígons d’algunes de les històriques firmes de la ciutat. Hem quedat com una ferreteria de barri; de proximitat. L’establiment també s’ha hagut d’anar adaptant a les noves demandes i als nous temps. A banda del bricolatge, el material elèctric o el parament de la llar, s’han introduït en rams com els de la calefacció i la il·luminació. Avui disposen d’entre 3.000 a 5.000 referències per oferir a la clientela, part de la qual s’ha mantingut molt fidel: Tinc clients que ja ho eren del meu pare; és una sort, destaca. Josep M. Comasòlivas, de 46 anys, sap que la capacitat d’adaptació serà clau per afrontar el futur d’aquests petits comerços de proximitat. Saber si hi haurà una tercera generació de la família és encara una incògnita. Si mai els seus fills, que ara tenen 14 i 11 anys, s’hi volen dedicar, n’estarà encantat. Abans, però, vol que estudiïn. Que tinguin una bona base acadèmica, que els obri més ventalls professionals. Ja hi seran a temps, si cal, de barallar-se amb panys, eines, paelles o cargols. I de fer barri.
