Fins a l'últim racó de la pell

No només són els braços, el pit, l'esquena o les cames... Els dibuixos li cobreixen també el cap, el front i mitja cara. I encara no n'està satisfet. Jordi Fernández, de 34 anys, té intenció de tatuar-se tot el cos. Fa quatre anys va estrenar botiga a Gràcia, l'Under Skin Tattoo, després d'anys de sessions de tatuatge en solitari i amb amics. “La passió pel dibuix em ve del meu avi, que va ser restaurador a la Sala Parés”, explica, mentre espera que obrin les portes per entrar a la XVIII Convenció Internacional del Tatuatge, que es pot visitar fins diumenge a Fira Barcelona. Uns 10.000 metres quadrats on 200 professionals de 30 països diferents, entre ells el nord-americà Joe Capobianco o la russa Sasha Unisex, reivindiquen els tatuatges com a expressió artística. “Cada tatuatge té la seva història, el seu significat. Jo penso tatuar-me sencer. En aquesta convenció, si puc, em faré el nas”, diu Fernández.

Aquesta necessitat per imprimir imatges icòniques i símbols a qualsevol part del cos és el que uneix els amants del tatuatge. “És com un impuls, una ansietat incontrolable”, explica Cristian Restivo. Ha vingut de Torí amb la seva dona, la Missy Veleno, que llueix dos corbs negres al pit dibuixats per ell. “Vaig començar pintant de tot, motos, cotxes, parets... Ara estic orgullós perquè el meu treball no està tancat en una galeria, va pel carrer en moviment”, assegura. La seva dona ho té clar. El món del tatuatge no té fi. “Continuaré fins que no tingui pell”, afirma, rotunda. En els últims anys no només ha millorat la qualitat de les màquines i les tintes. També han avançat les tècniques per treure els tatuatges. Ja no són necessàriament per a tota la vida. “Al taller ve tanta gent a esborrar-se totalment un tatuatge com a aclarir-lo per pintar-n'hi un de nou a sobre”, diu Joel Bieber, del taller Inferno Tattoo de l'Hospitalet. Bieber, defensor de qualsevol expressió d'art urbà, assegura que encara no es pot garantir que un tatuatge desaparegui totalment. “Els colors vermells, grocs i blancs són més difícils”, subratlla. I, a més, es necessiten moltes sessions, que són doloroses, perquè es fa amb làser. La madrilenya Debora Cherrys diu que utilitza el làser “més per arreglar o cobrir que per eliminar-los”. I defensa que la majoria acumulen tatuatges “com qui col·lecciona art”.