El fetus només respon a la música que rep via vaginal

Tot i que no hi ha estudis determinants que confirmin que posar música als fetus o als nadons acabi estimulant la seva intel·ligència, el que sembla bastant clar és que les melodies no resulten en cap cas perjudicials per al desenvolupament futur del nen. L'Institut Marquès de Ginecologia, Obstetrícia i Reproducció Assistida fa anys que investiga sobre la influència de la música en el desenvolupament embrionari i fetal i fins i tot ha incorporat fil musical a totes les seves incubadores basant-se en un estudi que conclou que els òvuls cultivats amb música milloren la taxa de fecundació un 5%. Tan convençuts estan d'aquesta línia d'investigació que al passat mes de juliol van convidar Antonio Orozco a cantar en directe als embrions per garantir una millor gestació.

Ahir, la doctora Marisa López-Teijón, cap de reproducció assistida de l'institut, va filar encara més prim i va desvelar els resultats d'un últim estudi –que s'ha de publicar aquesta setmana a la revista Ultrasound–, segons el qual no n'hi ha prou posant uns auriculars a la panxa perquè el fetus pugui escoltar música. Segons aquest estudi, perquè els sons arribin de manera efectiva la música ha d'arribar via vaginal.

La manera com els investigadors han arribat a aquesta conclusió és impactant. Una biòloga de l'institut va ser la primera de sotmetre's a l'experiment. Quan li van posar els altaveus a l'abdomen, el fetus continuava dormint, però quan li van fer arribar la música a través de la vagina no només es va despertar sinó que va començar a moure la boca i a treure la llengua. Va ser el punt de partida d'una investigació que ha durat tres anys i en la qual han col·laborat otorinolaringòlegs, neuròlegs i també Alberto Prats, catedràtic d'anatomia i embriologia humana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El treball ha demostrat, segons va explicar ahir López-Teijón, que un fetus de setze setmanes ja és capaç d'escoltar de manera eficaç i també de respondre a la música, sempre que li arribi a través de la vagina de la mare.

L'assaig clínic que ara es publica s'ha fet amb més de cent pacients embarassades que es trobaven entre les setmanes 14 i 39 de gestació. Les participants es van dividir en tres grups, cada un dels quals va utilitzar un tipus d'estimulació fetal diferent. Les que van escollir la via vaginal es van col·locar un dispositiu dissenyat específicament per a l'estudi, capaç d'emetre música a una intensitat màxima de 54 decibels, equivalent a una conversa en to baix o música ambiental. La música seleccionada va ser una peça per a flauta de Johan Sebastian Bach. L'equip va comparar a través d'ecografies la reacció dels fetus i va comprovar que el 87% dels que havien rebut l'estímul a través de la vagina van moure la boca i la llengua i que un 50% d'aquests “van reaccionar amb un moviment molt cridaner, obrint moltíssim la mandíbula i traient la llengua al màxim”, segons va explicar ahir Álex García, director científic de l'institut i coautor de l'estudi. Quan la música va arribar a través de l'abdomen o de vibracions sonores les expressions del fetus no van presentar canvis. “En aquests casos els òrgans i la paret abdominal l'aïllen de l'exterior i el que li arriba al fetus és com el soroll de fons d'un bosc”, subratlla la doctora Marisa López-Teijón.

L'explicació dels motius pels quals el fetus reacciona obrint la boca quan li arriba la música a través de la vagina es troba, en opinió del professor Prats, en el fet que els sons harmònics “activen els circuits cerebrals d'estimulació del llenguatge i de la comunicació”. No passa de la mateixa manera quan s'aplica una vibració o sons dissonants perquè “només el ritme o la melodia activen centres molt primitius del tronc de l'encèfal”.