Roma ultima la successió del cardenal Martínez Sistach
El nomenament es deixa pel 2016, després de les eleccions estatals
El papa vol un bisbe català identificat amb el país per a Barcelona
El sínode seria el darrer gran acte de l'arquebisbe sortint
El pròxim arquebisbe de Barcelona no serà nomenat fins al 2016. El papa Francesc, que segueix amb interès el procés català, ultima la seva decisió però esperarà que passin les eleccions espanyoles per fer-la pública. El relleu del cardenal Lluís Martínez Sistach, que ja té 78 anys, és un tema pendent des de fa tres anys, que és quan, en fer-ne 75, va presentar la renúncia, tal com marca la llei.
L'actual arquebisbe de la Seu d'Urgell, Joan Enric Vives, nascut al Poblenou i de perfil catalanista, és el nom que més números té per ocupar la cadira del bisbe de Barcelona. No obstant això, a la travessa de noms també hi entren els de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i, amb menor força, el de l'actual bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, reivindicat pels sectors més “socials” atès el seu caràcter de pastor, tan proper a Francesc.
Fonts properes a Roma asseguren que el papa pràcticament ha descartat qualsevol bisbe de fora de Catalunya (i també de València).
Ni espanyol ni valencià
“El Vaticà sap que no es pot permetre enviar a Barcelona algú que no sigui fill d'aquesta terra, i tampoc un valencià”, manté un exalt càrrec del Vaticà. Cal recordar que el darrer bisbe de Barcelona valencià, Ricard Maria Carles, va deixar la diòcesi dividida perquè no va tenir, entre altres coses, ni visió de país ni empatia amb la identitat catalana i la llengua. Francesc vol evitar una situació semblant i tampoc vol un bisbe allunyat de “les seves ovelles”. Busca, per tant, un bisbe tirant a progressista i conciliar, i Joan Enric Vives va ser fundador del Moviment de Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars (Jobac). Quedarien descartats, doncs, el jove bisbe de Solsona, Xavier Novell, i el de Terrassa, José Ángel Sáiz Meneses, per massa conservadors. Als altres bisbes catalans, o bé per salut o bé pel seu perfil, mai no se'ls ha considerat per ocupar aquest càrrec.
El relleu al tombant d'any és oportú perquè el cardenal Martínez Sistach pugui deixar el seu càrrec després d'un darrer encàrrec de pes que li ha fet el papa Francesc en persona: assistir al sínode de bisbes sobre la família.
Diòcesi pacificada
Plegaria així amb la feina ben feta i el reconeixement d'un papa que, des del primer dia, l'ha distingit amb signes d'amistat (cosa que ha negat a Rouco Varela) i l'ha tingut en gran consideració. Martínez Sistach deixa la diòcesi pacificada. En els darrers anys ha organitzat el Congrés de les Grans Ciutats i ha creat la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, que ha permès crear l'Ateneu Sant Pacià, una fita dels estudis universitaris reconeguts pel Vaticà.
LA XIFRA
LA DATA
El papa Francesc no vol córrer
Mireia Rourera
El papa Francesc segueix de prop tot el que passa a Catalunya i sap que el sentiment catalanista, més enllà de l'independentisme, que també, preval al país i és majoritari en l'Església catalana. Però sap també que la cadira de bisbe de Barcelona la cobegen els sectors més conservadors i afins al poder de Madrid. És públic que rep moltes pressions d'un bàndol i de l'altre, i per això és clau les converses que ha mantingut i manté (també durant aquest Sínode) amb el cardenal Martínez Sistach i la delegació que l'acompanya. Però el que acabi fent el papa –la decisió és únicament seva– no la sap ningú, ni els més experts, i per això és una mica arriscat fer travesses. El que sí que se sap és que de moment ja li està bé mantenir el cardenal Martínez Sistach –que té pràcticament la seva mateixa edat (es porten quatre mesos)– perquè no només és un home que està en perfecte estat de salut, sinó que el seu entusiasme per la feina és evident. A més Sistach ha fet una clara aposta per posar-se al costat de Francesc en la seva intenció de renovar l'Església i ser més propera a les perifèries i misericordiosa. Ara, amb la crisi dels refugiats, el cardenal no ha dubtat a posar a disposició de l'administració totes i cada una de les llars propietat de la diòcesi.
