L'Audiència expulsa de la causa del Metro de València a l'Advocacia de la Generalitat
Tot i tenir fonamentació legal, la mesura sorprén per la justificació que ha fet el tribunal valencià
La secció segona de l'Audiència de València ha expulsat a l'Advocacia de la Generalitat —com representant de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV)— de la causa en què s'investiga l'accident de la Línia 1 de Metrovalència que en juliol de 2006 va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47.
El tribunal entén que en aquest moment FGV no té la “necessària” legitimació processal.
Així consta en una interlocutòria, amb data 22 de setembre, en què el tribunal estima el recurs interposat pel lletrat d'una de les víctimes contra la resolució de la jutgessa instructora per la qual es permetia a la part —Advocacía— seguir en el procediment.
En aquesta resolució, la jutgessa considerava legitimada la personació de FGV en la seva condició de responsable civil subsidiari per existir perjudicats que reclamaven indemnització.
Estimava sobre això que el dret a la tutela judicial efectiva, el dret de defensa i d'igualtat d'armes exigien la seva personació en la fase d'instrucció en tenir un interès legítim a demostrar que el delicte del qual dimanaria si escau la responsabilitat no existia.
No obstant això, el tribunal difereix d'aquests arguments.
En primer lloc, assenyala que la intervenció de FGV fins al moment “s'ha vist beneficiada” de la “permanent indefinició” de la seva postura processal amb la qual intervenia, el que ha posat que fins a la data pogués tenir cabuda la possibilitat que actués també com a part acusadora en la causa.
El tribunal recorda que el responsable civil subsidiari s'incorpora al procés des que la pretensió civil es dirigeix contra ell, donant-li trasllat de l'escrit de qualificació o acusació, o bé abans d'aquest tràmit, quan es dicta resolució judicial per a l'assegurament de les seves responsabilitats.
En aquest moment, adverteix l'Audiència, la incorporació de FGV al procés civil que, si s'escau se substancie “no és més que una possibilitat”.
A més, estima que no pot afirmar-se que es produeisca indefensió quan encara no s'ha exercitat l'acció civil que podria determinar la responsabilitat subsidiària de FGV.
Per tot això, considerant els principis que regeixen l'exercici de l'acció civil, el caràcter contingent i accessori de la figura del responsable civil subsidiari, la menor rellevància dels interessos en joc de FGV, no equiparables a l'interès dels imputats, i en nom de la “sempre desitjable” agilitació del procediment, el tribunal acorda expulsar FGV de la causa.