Burguera, del liberalisme keynesià a certa esquerra

U dels punts més controvertits de “Nosaltres els Valencians” va estar l'anàlisi en matèria de política agrària. Partia Fuster d'una premissa:“El camp ho és tot al País Valencià. La nostra és una economia fonamentalment agrària”. Igualment, relativitzada el paper històric dolent del minifundisme valencià.

Precisament Fuster en eixe punt es recolzava en un estudi de Francesc Burguera, text que en aquell moment de 1962 no va estar publicat, i que abordava els efectes del minifundisme i com el País Valencià com havia quedat al marge de la revolució industrial. Cite aquest punt per tractar de mostrar com Paco Burguera va ser conegut a nivell polític a partir d' eixe treball, puix fins aleshores no s'havia manifestat en temes de política. D'eixa forma les colles valencianistes del Cap i Casal, a partir del “Nosaltres” ens varem assabentar de les opinions polítiques de Paco Burguera.

Poc després, principis dels setanta, participà en una operació política impulsada per un sector de la burgesia valenciana en una candidatura per les Corts del Moviment en la qual hi eren entre altres Vicent Iborra, Joaquim Muñoz Peirats, i Josep Antoni Perelló Morales. Fou un tímid intent aperturista que no va quallar en el que un sector del empresariat local es va implica momentàniament.

Com s'ha recordat aquestos darrers dies, Paco Burguera va jugar un paper actiu i destacat a partir del 1977, com membre i diputat del Partit Demòcrata Lliberal integrat en la coalició Unió de Centre Democràtic, fins que la coalició esdevingué un partit sota la mà d'Abril Martorell, llavors el pacte era ja inviable. En eixa etapa, la convocatòria del 9 d' Octubre del setanta-set ens va ajuntar, mantenint una estreta relació amb ell, keynesià i valencianista fusteria indiscutible, i jo un esquerra irreductible; llavors Paco intentava que al nostre país existís una opció de centre a l' europea, i que una part de la burgesia valenciana actués en termes “nacionals”. Per aquella manifestació Burguera proposà unes de les consignes principals “Suarez cabut ,volem l'estatut”, curiosament, a les reunions unitàries semblava més ser u de nosaltres que no d'ells. Desenganyat dels seus intents centristes fundaria el Partit Nacionalista del País Valencià, sense que tal operació aconseguirà integrar a la burgesia valenciana.

El naixement de la Unitat del Poble Valencià integraria al PNV i Burguera deixà la política activa, almenys com opció personal, durant la resta del temps al meu parer va anar radicalitzant la seua posició, així, amb el temps he anat observant com cada volta se situava més a l'esquerra, òbviament, una esquerra genèrica o moderada. Participaria en actes, i en moltes iniciatives nacionalistes i d'esquerres , així com també, en algunes ocasions manifestà la necessitat de confluències electorals amb altres opcions sobre la base de fer país. Interessant va estar la seua polèmica amb Josep Guia que donaria cos a un llibre molt representatiu del valencianisme realista o pragmàtic.

El seu traspàs ha estat acompanyat per comentaris justos i elogiosos, tot i reconeguem-ne la seua trajectòria de fidelitat al país. Burguera forma part de la colla de gent amb vocació política que per voluntat o circumstàncies no han gestionat poder, però que ha contribuït a enriquir ideològicament el valencianisme. El viatge de Burguera, fet des del valencianisme keynesià a l'esquerra més o menys possibilista, o reformadora, ha estat, tanmateix, una experiència del bagatge acumulat per fer país i esquerra.