Els sords consideren ineficaç la llei de la llengua de signes

Ningú dubta que la Llei 17/2010 de la llengua de signes catalana –sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya– va ser aprovada pel ple del Parlament amb la millor de les intencions. Però amb això no n'hi ha hagut prou. Cinc anys després que es promulgués, la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca) opina que aquesta normativa, que obliga les administracions públiques a garantir l'ús, la difusió i l'ensenyament de la llengua de signes catalana, és “paper mullat, ha quedat guardada en un calaix i ja està”, diu Antonio Martínez, president de Fesoca. “Malgrat l'alegria que vam tenir en aquell moment i la unanimitat que va aconseguir la seva aprovació, és una llei que ja va néixer mig morta perquè no es va dotar de pressupost.”

Fonts de la direcció general de Política Lingüística neguen que el govern no hi dediqui un pressupost específic –tot i que no concreten quin– i admeten: “Tota llei és sempre perfectible i aquesta ens ofereix encara marge per recórrer.” En aquest sentit, el Consell Social de la Llengua de Signes Catalana és “un òrgan valuós per conèixer la realitat i les dificultats de les persones signants en l'entorn social, educatiu, professional, acadèmic...”, diuen.

En una trobada amb el conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, fa quinze dies, Martínez va fer-li una proposta perquè “abans de fer els pressupostos del 2016, dotin d'assignació pressupostària la llei de la llengua de signes catalana”, per tal que puguin treballar. Com a entitat pública que es manté gairebé exclusivament de les subvencions del govern català, “la federació assumeix serveis que la Generalitat no pot oferir” però no té “el finançament suficient per fer-ho”. La crisi econòmica ha passat factura a Fesoca, fins al punt de plantejar-se la seva desaparició: “A partir del 2010 el nostre panorama va canviar molt.” Cinc anys enrere, el pressupost de l'entitat era d'un milió d'euros i disposaven de 40 intèrprets de la llengua de signes. En el dia d'avui, a conseqüència de les retallades, el pressupost ronda els 450.000 euros (un 60% menys) i només disposen de nou intèrprets per donar servei a tot Catalunya.

De les subvencions que Fesoca rep del Departament de Benestar Social i Família, la partida més important (430.000 euros anuals) prové de la secretaria d'Inclusió Social i Promoció de l'Autonomia Personal; 5.000 euros són de la secretaria de Família; 2.200, d'Acció Cívica, i 9.285, de Joventut. Carmela Fortuny, secretària d'Inclusió Social, comenta que la voluntat és mantenir tal xifra de diners i posar-se al dia dels pagaments, ja que Fesoca “està en una situació delicada”.

“El que més ens preocupa ara mateix és que la persona sorda tingui un intèrpret quan va al metge”, comenta Martínez. Sanitat, inserció laboral i educació són, en aquest moment, les prioritats. “Tenim una generació de joves molt preparada, amb educació bilingüe (escrita i de signes), i l'únic que demanem al Departament d'Ensenyament és que ofereixi, a tots els alumnes que ho sol·licitin, el servei d'intèrpret al 100% del currículum i no només per a la meitat d'hores lectives.” Una petició a la qual Ensenyament respon que s'atenen “les hores que es consideren necessàries”.

Segons fonts d'aquest Departament, aquest curs s'està donant, de franc, servei d'intèrpret de la llengua de signes a 55 alumnes. “Durant l'escolarització obligatòria aquests alumnes estan atesos per logopedes, psicopedagogs o mestres experts en llengua de signes”, puntualitzen. Per als que cursen estudis post-obligatoris i opten per l'escolarització bilingüe, “el Departament garanteix el suport d'un intèrpret”, servei que es contracta a la Fundació Pere Tarrés.