Girona expedienta quatre bancs que tenen pisos buits
El consistori sancionarà la Sareb, La Caixa, Caixa Catalunya i Banco Popular per no haver cedit immobles
En tres anys només s'han donat setze habitatges a lloguer social
Ara el consistori investiga 80 pisos més buits per tramitar multes
L'Ajuntament de Girona ha obert un expedient per sancionar els bancs La Caixa, Caixa Catalunya, Banco Popular i la Sareb pel fet de tenir pisos buits des de fa més de dos anys i no cedir-los a la borsa de lloguer social del consistori. L'administració municipal també ha obert dos expedients més a grans immobiliàries o promotores que tenen vinculació amb entitats bancàries i que tampoc han cedit els immobles buits i tancats que tenen.
El regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, també ha relatat que el consistori està a punt de tramitar una tercera multa coercitiva a Banco Popular, al qual es van detectar vuit pisos buits des de fa molt temps a la carretera Barcelona. Tot i això, Berloso també admet que encara no s'ha cobrat ni un euro de les dues multes anteriors que s'han imposat a l'entitat financera, en un primer cas per un import de 43.200 euros, a raó de 5.400 euros per pis, i una segona de 55.200 euros. El banc ha portat al contenciós la resolució municipal i, per això, el consistori encara no ha cobrat res d'aquestes multes. Berloso assenyala que “l'objectiu de les multes no és recaptar, perquè aquests diners servirien per comprar algun pis i destinar-lo a famílies que ho necessiten a través de lloguer social”. Els expedients sancionadors no s'aturaran aquí, ja que el consistori ja està analitzant 80 pisos més buits que pertanyen a immobiliàries per tramitar nous expedients sancionadors.
Poca resposta
La Taula de Coordinació Local pel Dret de l'Habitatge de Girona es va crear el febrer de l'any 2012 per unir esforços entre els agents socials, administracions i plataformes que treballen amb habitatge. Un dels objectius que es va marcar la taula era aconseguir la cessió de pisos de bancs i immobiliàries que permetés incrementar el nombre d'habitatges de lloguer social en un moment de gran demanda. Ahir el regidor de Serveis Socials qualificava la resposta dels bancs en aquests més de tres anys de “molt decebedora”, la resposta que han obtingut des de les entitats financeres, i és que des del 2012 només han cedit 16 pisos, que provenien de La Caixa, Banc Sabadell, BBVA, Bankia, Catalunya Caixa i la Sareb, per bé que havien estat oferts a través de l'Agència Catalana d'Habitatge.
El portaveu de la taula i defensor de la ciutadania, Ramon Llorente, certificava la poca col·laboració que es troben amb els bancs: “Hem vist clarament que no aposten pel lloguer social i sovint ens trobem que vénen els crèdits a entitats bultó que després ja no sabem ni on anar-los a buscar.” Girona serà una de les ciutats participants en una jornada organitzada a Terrassa per compartir experiències en la lluita dels municipis per obtenir més habitatge, com Bilbao, Getafe i Osca, entre d'altres.
LES XIFRES
S'han aturat 38 desnonaments aquest 2015
El tinent d'alcalde de Girona Eduard Berloso també va donar algunes dades de treball per aturar desnonaments en què ha intervingut directament l'equip de govern. Així, el consistori ha tingut coneixement de fins a 43 desnonaments que s'havien de produir aquest mateix any 2015 i garanteix que s'han aturat 38 d'aquestes execucions que estaven previstes; en els cinc casos restants la mateixa família o persona afectada va acabar trobant una solució. El consistori adverteix que aquestes són les dades que té ell de primera mà, però explica que caldria sumar-hi la feina que fan les plataformes d'afectats o entitats com ara Càritas i SER.Gi, que també actuen en aquest sentit. De fet, Ramon Llorente també va voler trencar una llança a favor de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca: “Cal la pressió i ens hem de sentir orgullosos que la gent lluiti des del carrer.”
Les necessitats en habitatge no paren de créixer i les dades així ho subratllen. El consistori ha tramitat només durant aquest any 800 sol·licituds d'ajut per a lloguers. El més alarmant és que, en la meitat d'aquests casos –unes 400 famílies–, era la primera vegada que se sol·licitava aquest ajut per poder pagar el rebut de la hipoteca o el lloguer. Dijous els síndics locals d'arreu de Catalunya ja van alertar que es trobaven cada cop més gent que tenia dificultats per pagar l'habitatge on viuen. En paral·lel, el consistori també ha tramitat fins a 46 ajuts d'urgència per a famílies que ja tenen algun deute acumulat d'algun rebut de lloguer o hipoteca.
Urgeix trobar habitatge per a trenta famílies
Dani Vilà
L'Ajuntament de Girona no dóna a l'abast per cobrir les creixents necessitats d'habitatge per a les famílies de la ciutat. Ara com ara necessitaria trobar amb urgència trenta pisos per a famílies que “ara viuen al carrer, dormen en escales o tenen un sostre compartint pis amb altres famílies, sense que sigui el seu lloc òptim”. Els 237 immobles de la borsa de lloguer social són insuficients per donar sortida a aquestes necessitats. Berloso indica que cada mes potser s'alliberen un o dos habitatges de famílies a les quals ja no cal un lloguer social perquè han millorat la seva situació, però això no resol el problema.
Més enllà d'aquesta trentena d'urgència, Berloso també assenyala que caldria “un centenar de pisos més per a famílies que viuen en pisos en condicions que no són les desitjables”. Aquesta realitat contrasta amb algunes promocions que estan acabades i només hi creix l'herba. Aquest és el cas d'una gran promoció de 88 pisos de la Sareb al barri de Taialà, acabats fa més de dos anys, amb bona qualitat de materials i que segueixen sense cap veí. Es tracta de tota una illa d'habitatges que tenen jardí i piscina comunitària, i on fins i tot hi ha construïda una pista de pàdel. Les herbes s'estan menjant les zones comunitàries, malgrat que en la finalització de les obres havien rebut l'interès de desenes de ciutadans per comprar-ne, però mai s'han arribat a posar a la venda.
L'Ajuntament va negociar amb la Sareb la cessió de pisos i la trobada a Madrid va acabar amb bones vibracions. Tot i això, la reunió feta el febrer de l'any 2014 no ha tingut cap fruit per al municipi i no s'ha traduït en la cessió de pisos perquè puguin passar-se a gestionar des de la borsa d'habitatge municipal de Girona i cobrir així les necessitats actuals.