Els nens més altruistes no són els de formació religiosa, sinó els de famílies atees
Un estudi demostra una correlació inversa entre la generositat i l'educació en la fe
Els pares més creients, però, veuen els seus fills més solidaris
Durant segles se'ns ha fet creure que l'ensenyament religiós i els valors morals anaven de bracet. Res d'això. Un estudi científic publicat recentment ha demostrat que els nens més altruistes són els que pertanyen a famílies atees o agnòstiques. En canvi, els infants criats en entorns familiars religiosos, a més de ser menys generosos, tendeixen a mostrar-se més severs a l'hora d'entendre i aplicar els càstigs.
L'estudi, basat en el comportament de més d'un miler de nens i nenes de sis països desmunta els plantejaments de molts pares que, en donar als seus fills una educació religiosa, estan convençuts que els encaminen a ser més empàtics i justos. Curiosament, el treball també demostra que els progenitors més creients perceben la seva prole com a més generosa del que realment és.
“Espero que la gent entengui que la religió no és una garantia de moralitat, i que les dues coses no necessàriament han d'anar vinculades”, reflexiona Jean Decety, investigador del departament de psicologia de la Universitat de Chicago (EUA) i autor principal del treball publicat a Current Biology.
L'equip d'investigadors va avaluar el comportament d'infants d'entre cinc i dotze anys procedents de sis països –Canadà, Xina, Jordània, Turquia, Estats Units i Sud-àfrica– i de tota mena de creences. La majoria dels nens s'havia criat en ambients cristians (23,9%), musulmans (43%) o no religiosos (27,6%). Una part menys representativa de les mostres professaven altres dogmes, però per la poca representativitat –jueus (2,5%), budistes (1,6%) i hindús (0,4%)– es van excloure de l'estudi.
En l'experiment es van repartir entre els nens adhesius perquè els compartissin amb altres companys de la seva escola i entorn. Els investigadors van veure així que els de més edat es mostraven més generosos, però també que les creences també es podien relacionar amb el seu comportament. Els més religiosos estaven menys predisposats a compartir, mentre que els més altruistes eren els que procedien de famílies atees o agnòstiques.
Segons els investigadors, aquestes dades concorden amb estudis realitzats prèviament en adults, però els que s'han obtingut ara mostren com es desenvolupen les actituds socials i culturals en l'etapa infantil, un període més delicat a l'hora d'aprendre.
LA XIFRA
LA FRASE
Acceptació dels càstigs severs
Un altre descobriment revelat en la mateixa investigació publicada a ‘Current Biology' és que els nens religiosos tendeixen a ser més severs a l'hora de valorar el dany interpersonal. Així, els infants de famílies creients van considerar, majoritàriament, que els càstigs havien de ser més grans en relació amb el parer dels membres de famílies no religioses. L'autor té previst ampliar la recerca, ara amb nens d'edats entre quatre i vuit anys procedents de 14 països. Una de les teories dels investigadors en aquesta matèria és que els creients són menys generosos perquè consideren que ja en fan prou resant per tothom.
