Nous rituals en la presentació de la guia vermella

La presentació de la Guia Michelin dimecres va ser molt més teatral que en anys anteriors, i no tan sols perquè el lloc triat es consideri l'hotel més antic del món (l'Hostal dos Reis Católicos, s. XVI). A mesura que es consolida la festa, iniciada amb el centenari de la guia vermella, va agafant més consistència ritual. Aquest cop hi estaven convidats alguns restaurants que no formen part del selecte grup dels que tenen dues i tres estrelles. “Em truquen perquè me'n volen donar una?”, era la pregunta que tots es feien. La resposta era que tot és possible, sense res confirmat. Amb el dubte i la il·lusió bullint al cap en van acudir a la cita un bon grapat, i la loteria els va tocar a 15. El director de la guia, Michael Ellis, els cridava d'un en un per ordre alfabètic del seu restaurant i anaven pujant a l'escenari, on els esperava la jaqueta curta amb l'estrella brodada.

Mateu Casañas (una de les tres ànimes del Disfrutar) va ser dels primers. També hi va anar Miquel Aldana, del Tresmacarrons, restaurant que ahir païa el seu èxit sobtat amb moltes trucades i preparant el menú de cada dia. Albert Adrià va preferir esperar el resultat amb el seu equip de l'Hoja Santa, a Barcelona. Ho van celebrar amb els treballadors de tots els locals del grup que comanda, i els del Tickets van preparar un pastís amb un full (suposadament sant) de xocolata.

A la foto de grup dels nouvinguts la va seguir la dels nous dues estrelles i la de tots els tres estrelles (sense cap nova incorporació), que també es van fer una selfie a proposta de Quique Dacosta. No hi faltava Daviz Muñoz, tot i que va arribar quan l'acte ja havia començat, amb Cristina Pedroche. Dos assistents es van aixecar per cedir-los el lloc, alhora que s'hi formava un enrenou de càmeres. El xef madrileny, que ara està embarcat en un projecte a Londres (“m'agraden els reptes”, deia), i la seva mediàtica parella van compartir focus d'interès amb els platets preparats per vuit restaurants gallecs amb estrella Michelin, que van triomfar pel producte i per la imaginativa elaboració. Dels musclos amb mantega de llet crua del Culler de Pau al cruixent d'algues de Yayo Daporta. O les fajitas de porc de Pepe Solla, tot era excel·lent. Han deixat el llistó ben alt per al pròxim emplaçament, que podria ser a Girona.

Per si algú no era conscient de la qualitat gastronòmica gallega, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijoo, ho va recordar repetidament en el seu discurs davant del multitudinari públic, i va arrodonir-ho dient que si algun dia, com en els temps dels Reis Catòlics, s'ajunten Portugal i Espanya, Santiago hauria de ser-ne la capital. Riallada general.

Malgrat les fredes temperatures de la nit compostel·lana, l'atmosfera era càlida i en l'ambient flotava l'eterna qüestió: són tan escasses les estrelles per la duresa dels inspectors o perquè això és el que hi ha? En el cas dels tres estrelles, Michael Ellis recordava que al món només hi ha 100 establiments que les tinguin d'un total de 16.000 que apareixen a les guies vermelles. No rendir-se mai és el secret del triomf per Carme Ruscalleda, que citava el cas del restaurant El Ermitaño (Zamora) com a exemple: “Van perdre l'estrella fa vuit anys, i en lloc de llançar la tovallola han lluitat molt i ara l'han recuperat.”