El Maresme encara conserva 111 símbols del franquisme
La immensa majoria són plaques d'habitatges construïts durant la dictadura
És el municipi de la comarca amb més vestigis
Tots els monòlits erigits pel règim s'han modificat amb la democràcia
Quaranta anys després de la mort de Franco, al Maresme encara s'hi troben 111 vestigis de la dictadura, segons el cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat. La gran majoria de records es troben entre les poblacions de Mataró i Arenys de Mar que, entre totes dues, avui dia mantenen fins a 89 elements del règim –un 80% del total– pels seus carrers i edificis.
Entre tots els vestigis que encara hi ha per la comarca, els més nombrosos són les plaques d'habitatge. Ara com ara n'hi ha 105, la majoria de les quals, concentrades en blocs d'habitatges de Mataró. A la capital del Maresme també hi ha un possible escut franquista que estaria “tapat” pel rètol de l'edifici de Correus, s'afirma en el cens, elaborat el 2009 i que es va actualitzant regularment amb la informació que fan arribar els ajuntaments.
En total, en nou municipis de la comarca encara s'hi pot veure simbologia franquista. A banda de Mataró i Arenys de Mar, les altres set poblacions que també en tenen són Argentona, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, el Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar.
A més de les plaques als edificis, al Maresme encara estan en peu fins a quatre monuments construïts durant el règim en homenatge als caiguts del bàndol feixista. Tres són als cementiris d'Arenys de Mar, Premià de Mar i Canet de Mar. El quart està en ple nucli urbà d'Argentona. En tots els casos els monuments han estat modificats durant la democràcia perquè serveixin com a homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil Espanyola.
Mataró lidera la retirada
L'Ajuntament de Mataró, el municipi de la comarca que, segons el cens del memorial, manté més simbologia franquista (73), ha liderat en els últims anys diverses iniciatives per eliminar els vestigis de la dictadura a la ciutat. El 2003 va impulsar una campanya per demanar a les comunitats de veïns que traguessin les plaques del “Instituto Nacional de la Vivienda”. De les 144 que se'n va detectar al municipi, les comunitats en van retirar 97. El 2005, per acord del ple municipal, el consistori també va impulsar una altra campanya en què s'oferia a fer-ne els treballs de retirada si així ho consideraven els veïns. I el 2012 el ple de Mataró també va decidir retirar la medalla d'or de la ciutat a dos col·lectius franquistes que havien rebut l'insígnia durant la dictadura.
Pel que fa a la resta del territori, a tota la demarcació de Barcelona hi ha 1.372 símbols franquistes. De la mateixa manera que al Maresme, la majoria dels vestigis que encara s'hi conserven són plaques en habitatges de protecció oficial construïts durant la dictadura..
Per comarques, el Barcelonès és, de molt, el territori de les comarques on hi ha més simbologia del règim de Franco. Pel seu cantó, a la demarcació de Tarragona el nombre de símbols franquistes que es mantenen en peu arriba a 621, a la de Lleida n'hi ha 562, i a la de Girona, gairebé un miler (969).
