Les falles del Pirineu, patrimoni immaterial de la humanitat
La UNESCO ho estableix en l'assemblea anual que ha celebrat aquest dimarts a Namíbia
La candidatura 'Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus' va ser presentada per Andorra i també reuneix municipis fallaires de Catalunya, Aragó i França
Les falles del Pirineu han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat durant l'assemblea anual que la UNESCO ha mantingut aquest dimarts a Namíbia. La candidatura Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus, presentada pel Govern andorrà, reuneix els 63 municipis fallaires de Catalunya, Andorra, Aragó i França i recull les diverses festes amb foc que se celebren durant la revetlla de Sant Joan. .
La recta final per arribar fins a la declaració va començar al febrer quan es va lliurar el dossier de presentació i el comitè avaluador va emetre informes favorables on es destacava la transversalitat de la candidatura, que compta amb el suport oficial de tres estats així com que la iniciativa sorgís de les entitats organitzadores de les falles.
Després de l'anunci de la declaració, està previst que hi hagi actes de celebració als diferents municipis on es fan falles. En el cas del pobles del Pirineu català, aquest dimecres a la tarda hi haurà un repic de campanes i encesa de fogueres. A Andorra, també dimecres a la tarda hi ha prevista una trobada de fallaires del Pirineu amb encesa de foguera i mostra de cultura popular.
El dijous dia 3 de desembre es reuniran a Andorra la Vella els representants de tots els municipis de la candidatura en el que serà la VII Trobada de Fallaires del Pirineu. En aquesta trobada la comunitat fallaire signarà la Declaració d'Andorra la Vella.
La festa de les falles
La festa de les falles té a tots els pobles on se celebra una mateixa estructura: que es fa pels volts de Sant Joan o el mateix dia de la revetlla i que el foc és el protagonista de la celebració. A partir d'aquí cada poble té la seva varietat.
A Isil (Pallars Sobirà), on les falles estan declarades Festa Cultural d'Interès Nacional, s'encén un tronc d'arbre d'uns 15 metres (Falla Major) al mig de la foguera. Aquest és el senyal indicador perquè els joves comencin el recorregut amb la seva falla encesa al coll muntanya avall. Des de la plaça del poble la filera de falles enceses al coll dels fallaires baixant sembla una serp de foc que es mou fent ziga-zagues muntanya avall. L'esforç dels fallaires es reconfortat amb música, coca i vi i danses tradicionals entorn de la foguera. Es tracta d'una celebració ancestral que mai s'ha deixat de celebrar.
D'altra a banda, les falles d'Alins (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), són de nova fornada però tenen característiques similars. La demanda del reconeixement per la Unesco ha coincidit amb una revifalla de moltes associacions i la recuperació de moltes festes que s'havien perdut. És el cas d'Alòs d'Isil, on les falles es van recuperar al 2014.
A Les, a la Val d'Aran, se celebra la crema d'Eth Haro (un tronc encès al mig de la plaça). Els joves ballen danses tradicionals al voltant de l'Haro fins que aquest cau. Amb peles de bedoll enceses i lligades amb filferro les fan girar creant cercles de foc visualment molt atractius. A Andorra la Vella les falles són boles molt lleugeres i es fan giravoltar.
A l'Alta Ribagorça hi ha molts pobles que celebren les falles i no les ''baixen'' com al Pallars sinó que les “corren''. Els joves en arribar al poble amb les falles enceses comencen a córrer pels carrers fins arribar a la foguera de la plaça major. A l'Alta Ribagorça la celebració d'aquesta tradició en diverses poblacions pròximes ha fet que s'hagin repartit al llarg de l'estiu, en un calendari de falles que permet seguir-les des de principis de juny fins a l'agost. La temporada comença la segona setmana de juny al poble de Durro i la segueixen Senet, Isil, Barruera, Boí, el Pont de Suert i tanca la temporada Vilaller.