S'enlaira sense incidents el satèl·lit científic europeu LISA Pathfinder
L'objectiu de la missió és intentar captar per primera vegada de forma directa les ones gravitacionals
El satèl·lit europeu LISA Pathfinder, l'ordinador de bord del qual ha estat desenvolupat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), s'ha enlairat aquesta matinada a bord d'un coet Vega des de la Guaiana Francesa, donant el tret de sortida a una missió científica que intenta captar per primera vegada de forma directa les ones gravitacionals.
El llançament, que ha transcorregut sense incidents, s'ha dut a terme a les 04:03 GMT des del port espacial de la localitat de Kourou, encara que el seguiment tècnic es va realitzar des del centre d'operacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Darmstadt (oest d'Alemanya).
La missió
El LISA Pathfinder té com a missió provar una innovadora tecnologia que busca, quan arribi al seu destí, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, detectar les ones gravitacionals que va postular fa un segle Albert Einstein en la seva Teoria General de la Relativitat.
Quan arribi al seu destí, el LISA Pathfinder es desfarà del seu mòdul de propulsió i, després de tres mesos de posada en marxa i diferents processos de calibrat, la missió científica podrà començar a caminar al març del 2016.
El llançament s'ha seguit també des de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC) de Barcelona, el grup d'Astronomia Gravitacional-LISA del qual ha creat l'ordinador a bord, els sistemes de diagnòstic d'altíssima estabilitat i sensibilitat, i el software de control de tots dos.
Carlos F. Sopuerta, investigador principal d'aquest grup, ha afirmat que “han estat uns segons molt intensos, després de més de deu anys de treball en la missió. I ha anat tot molt ràpid. El coet s'ha ficat de seguida entre els núvols i ha anat tot segons el previst”.
Miquel Nofrarias, investigador del grup que ha pogut viure el llançament des de Kourou, ha destacat l'emoció del llançament: “És un moment molt emocionant després de tants anys de dedicació. Costa de creure que el nostre hardware ja estigui en òrbita”.
Lluís Gesa, un altre dels investigadors que es troba aquest dijous al centre d'operacions d'ESA, a Darmstadt (Alemanya), ha coincidit en que “ha estat una sensació brutal, difícil d'explicar. Una barreja de satisfacció pel treball realitzat i l'emoció per tot el que significa”.
Està previst que LISA Pathfinder ocupi la seva òrbita definitiva a mitjan febrer, i que els experiments científics comencin al març i s'allarguin durant un mínim de sis mesos.
Fet a Catalunya
Bona part d'aquesta tecnologia del satèl·lit l'ha creat el grup d'Astronomia Gravitacional-LISA de l'Institut de Ciències de l'Espai, centre conjunt de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i el CSIC que han dissenyat, construït i programat la Unitat de Gestió de Dades (DMU), l'ordinador a bord que controla els experiments científics de la missió i que rebrà la informació de tots els sensors per realitzar diverses maniobres de reposicionament cada segon.
En la construcció de la DMU ha col·laborat l'empresa espanyola SENER, i GMV ha participat en la verificació del software.
A més, aquest grup ha estat el responsable del sistema de diagnòstic: el conjunt de sensors i actuadors d'alta sensibilitat i precisió per al control tèrmic i magnètic, en el que han col·laborat també investigadors del Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l'Espai (IEECUPC), i un monitor de radiació de partícules còsmiques ionitzades, en el qual ha participat l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) de la UAB.