Societat
L'orgull musulmà de la Lamia
Una marroquina ha fet de portaveu a la Cellera en l'acte de repulsa als atemptats de París i ha participat en la campanya de suport als refugiats
Per la llicenciada en filologia hispànica, “l'islam no predica atemptar”
Criticaque hi hagi mares que no deixin anar la filla d'excursió i promou visites a la mesquita d'Anglès
La Cellera de Ter té 2.066 habitants, un 10,5% dels quals són originaris de fora de l'Estat. Una de les cellerenques nouvingudes és la Lamia Souilah. Té 26 anys, va néixer a Tetuan (Marroc) i va arribar al poble el 1996. Llicenciada en filologia hispànica per la UdG el 2013, la Lamia ha aprofundit en el coneixement de la seva religió a partir del treball de recerca de batxillerat a l'institut Rafael Campalans d'Anglès sobre els conversos a l'islam: “Allò em va fer estudiar-lo més i em va fer millorar com a persona.”
Souilah va ser la cap visible de la Cellera en l'acte de repulsa als atemptats de París. El dilluns 16 de novembre, al davant de l'ajuntament, la marroquina va fer un breu discurs en què assegurava que una minoria de musulmans han convertit els valors de l'islam en terror i odi.
En una conversa en un bar a la plaça de l'Església, la marroquina s'explica: “Estic orgullosa de ser musulmana. Això ho tinc més clar que l'aigua.” Sosté que hi ha males lectures de l'Alcorà: “En cap moment l'islam predica atemptar i assassinar innocents. En ma vida m'han ensenyat això a casa o ho he llegit en algun llibre. Jo vull viure en pau amb l'altre.”
“L'islam no limita”
La Lamia va estudiar a Girona, però part dels estudis els va fer a la Universidad de Granada gràcies a una beca Seneca. Fa uns mesos, va anar a estudiar en una madrassa (escola) a Larraix, prop de Tetuan, i més tard en una altra de Norwich (Regne Unit). “L'islam no limita, no posa obstacles. Això és el que m'agrada.” I hi afegeix que els musulmans del carrer han de fer sentir la seva veu en contra de la guerra i a favor de la convivència.
Aquesta veïna d'idees clares té ganes d'ajudar les dones marroquines “a obrir-se” al poble. “Hi ha moltes mares marroquines que no deixen anar les filles d'excursió. Són coses que no puc... [suportar]. Què passa si va d'excursió? La mare no ho entén o no ho vol entendre. I això em dol, perquè la primera i única víctima és el nen. L'islam no diu que el nen no ha de sortir.” Juntament amb la seva cosina, han organitzat una visita a la mesquita d'Anglès i volen que hi vagin els escolars. “Quan sent a parlar d'una mesquita, molta gent ho veu com una cova.”
Souilah duu un mocador que li cobreix els cabells i el coll. Se'l va posar el primer dia d'universitat. “Em vaig veure amb cor de portar-lo. L'islam diu que la dona és bella, i el mocador és per pudor, per no cridar l'atenció, per passar desapercebuda.” Tenia clar que la universitat seria un canvi en la seva vida i el va voler fer amb intensitat, sempre amb el mocador: “Respecto molt la universitat perquè em va respectar.” En canvi, troba que les noies de l'institut no estan prou preparades per dur-lo.
A banda de l'acte del 16 de novembre, l'Ajuntament va organitzar una campanya de suport als refugiats. Souilah també hi va participar. Hi va haver, entre d'altres, un concert de nenes i noies marroquines d'un grup de la Bisbal, el grup Azaharat (Les Flors), un grup català i un d'indi. Segons diu el regidor de Comunicació, Sergi Guardiola (La Cellera Acció Municipal), es van recaptar uns 2.600 euros, que aniran, a parts iguals, al Fons Català de Cooperació i a Càritas.
