Societat
JOSÉ ANTONIO MARINA
FILÒSOF, PEDAGOG I AUTOR DEL LLIBRE BLANC DE LA PROFESSIÓ DOCENT
“En cinc anys podem tenir l'educació de Finlàndia”
“Per tenir un ensenyament excel·lent, necessitem docents excel·lents”
“Els partits s'haurien de comprometre a mantenir la Lomqe, fer un pacte d'estat per l'educació abans d'un any i fer una nova llei que ens serveixi per a tres dècades”
“El 60% de les feines actuals les faran robots; sols hi haurà llocs de treball per a habilitats sofisticades”
Pensador respectat
José Antonio Marina (Toledo, 1939) és un dels experts en educació més respectats de l'Estat. Filòsof i investigador d'una teoria de la intel·ligència que aplega la neurologia i l'ètica, va ser escollit pel Ministeri de l'Interior per elaborar l'esborrany del Llibre Blanc de la Professió Docent. La decisió d'Íñigo Méndez de Vigo va sorprendre tothom, perquè Marina s'havia manifestat en contra de la Lomqe, una llei que, entre altres coses, va suprimir l'assignatura d'educació per a la ciutadania, sobre la qual Marina havia escrit un llibre de text.
Si cada professor posa la feina que li sembla, l'alumne rep una pluja de deures
José Antonio Marina va ser l'escollit per Íñigo Méndez de Vigo per elaborar l'esborrany del Llibre Blanc de la Professió Docent, que demà presenta el ministre d'Educació. Més enllà de l'ofici de mestre, la visió global de Marina sobre l'educació està recollida en el seu últim llibre, Despertad al diplodocus (Ariel).
El mestre és la clau de volta de la millora de l'educació?
La figura central és el docent, sempre que no treballi sol i tingui el suport del centre educatiu. Hem de canviar la formació dels docents espanyols, perquè sempre han estat molt individualistes. Un exemple: a Finlàndia i al Japó, els mestres tenen menys hores de classe que a Espanya, però, en canvi, dediquen moltes hores a treballar amb altres docents del mateix nivell.
Molts mestres es queixen que es posa molt l'accent en la formació del docent, però es deixen de banda altres aspectes com l'entorn dels alumnes.
L'ideal seria que, als centres educatius més difícils, hi anessin els millors docents i que els directors poguessin escollir una part important del seu equip. La influència que té la procedència socioeconòmica dels alumnes és molt potent i s'ha de reclamar als governs que ajudin aquestes famílies.
Les retallades han suprimit plans d'entorn i iniciatives que anaven en aquesta direcció.
És cert. L'administració no pot dir que ha complert pel fet que tots els alumnes estan escolaritzats si no compleix amb els grups més desafavorits, per als quals l'única solució és l'escola, que és el gran ascensor social.
Segons vostè, l'educació serà el nou motor econòmic mundial.
És evident. El 60% dels llocs de treball actuals els faran robots, i només hi haurà llocs de treball per a habilitats molt sofisticades. Cada quatre o cinc anys, caldrà reciclar-se, i això vol dir que, si no saps com aprendre, n'has perdut l'hàbit o et fa mandra, no tens solució.
El Llibre Blanc proposa donar incentius als bons docents, una qüestió que ha estat polèmica.
Si el que volem és una educació excel·lent, necessitem docents excel·lents. I n'hi ha d'excel·lents, de bons, de mediocres i de dolents. Tenir un professor o un altre en el mateix curs pot fer augmentar tres cops el nivell d'aprenentatge! Per tant, el que hem de fer és reconèixer la tasca dels excel·lents i animar els altres perquè millorin. Els incentius s'han de donar a qui faci la tasca d'una manera exemplar, perquè, si no premiem els bons, hi ha una mena de desànim generalitzat.
I com es fa, això?
Hem d'organitzar un sistema en què, si una persona vol progressar dins de la professió, tingui clar el camí i pugui pujar de professor a cap de departament, a cap d'estudis, a tutor de futurs professors o a inspector d'educació. Ara si un entra de professor es mor de professor.
Vostè sosté que amb el pressupost en educació de fa cinc anys podem ser una potència educativa en cinc anys.
Amb el 5% del PIB en educació, podríem tenir una escola al mateix nivell que la de Finlàndia.
També diu que, per fer-ho possible, s'han de posar d'acord molts agents que ara tenen posicions molt allunyades. Veu factible l'acord?
Jo crec que és factible si apel·lem a la societat, no si apel·lem als partits polítics, perquè la identitat dels partits polítics es defineix per oposició a l'altre.
La Lomqe és un d'aquests aspectes que genera divisió. Què n'hem de fer?
Mantenir la Lomqe és dolent, perquè és una mala llei i té l'oposició de tots els partits. I és dolent treure-la perquè suposaria tornar a fer una nova norma. Per tant, hem d'anar a un mal menor: que tots els partits es comprometin a mantenir la Lomqe amb el compromís que en un any es faci un pacte d'estat per l'educació i que aquesta legislatura es faci una llei educativa nova que ens serveixi per a trenta anys.
Darrerament ha revifat el debat dels deures. S'han de suprimir? Quant temps s'hi ha de dedicar?
Els estudis que hem fet a la Universitat de Pares ens diuen que el més sensat és posar quinze minuts de deures al dia en el primer curs de primària i anar pujant quinze més cada any fins a arribar a una hora i mitja a sisè. En la secundària, s'ha de començar amb un quart d'hora més. Els deures han d'estar planificats per tots els professors de manera conjunta, perquè, si no, cadascú posa la feina que li sembla i, al final, l'alumne l'únic que rep és una pluja de deures.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.