Els notaris catalans tramiten mig centenar de divorcis
És una de les funcions noves d'aquests professionals des de final de juliol i que fins ara eren exclusives de l'àmbit judicial
També poden celebrar casaments, i ja n'han fet un total de quinze
Els notaris catalans han tramitat 54 divorcis i separacions de mutu acord i sense fills i han celebrat quinze casaments des que el 23 de juliol va entrar en vigor la llei de jurisdicció voluntària, que atribueix a aquests professionals més de vint funcions que fins ara eren exclusives de l'àmbit judicial. Són dades del Col·legi de Notaris de Catalunya.
Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, assegura que amb només dos mesos de funcionament real de la llei és “significatiu” l'interès dels ciutadans per aquestes modalitats de casament i divorci “perquè és còmode i discret”, i hi afegeix que la seva petició va en augment. Per exemple, a les notaries de Barcelona es van fer set divorcis a l'agost, que van passar a disset a l'octubre passat. A partir del juny del 2017 els notaris tindran la competència d'elaborar l'expedient matrimonial, que ara fa el registre civil.
“L'aportació dels notaris en Dret de Família no és nou perquè ja fèiem capítols matrimonials, tuteles i constitució de parelles de fet”, declara Ollé, que alhora declara: “Amb els casaments i divorcis en què no hi ha controvèrsia, donem un millor servei al client, perquè treballem amb agilitat, i alhora descarreguem l'Administració de Justícia i els jutges es poden dedicar a casos més complexos.” Els notaris indiquen que poden donar hora per celebrar un matrimoni o un divorci al cap de setmanes, quan als jutjats, col·lapsats, s'hi poden passar mesos fins que no en comencen el procés. Pel que fa als preus, el govern espanyol té pendent d'aprovar els aranzels d'aquests serveis, que poden costar uns 200 euros.
A més, els notaris tenen com a competència exclusiva la declaració d'hereus. Si fins ara podien resoldre herències sense testament per a la parella i als fills del difunt, des de l'estiu ho poden fer a altres familiars, fins a germans i cosins. A patir d'ells, la Generalitat el reclama per via administrativa.