Cau el nombre de més grans de 25 anys a la universitat
El govern atribueix la davallada del 52% en cinc anys en les matrícules a “la major formació dels joves del país”
Els professionals de l'educació d'adults assenyalen l'augment de preu dels graus
El nombre d'estudiants que accedeixen als estudis superiors a través de les proves d'accés a la universitat (PAU) per a majors de 25 anys ha caigut en picat els últims cinc anys. Segons les dades de la Secretaria d'Universitats i Recerca, el nombre de matriculats ha baixat des de la convocatòria de l'any 2010 fins a la d'aquest any un 45%, el de presentats als exàmens un 38,5% i el d'estudiants que han superat les proves, un 52%.
El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Claudi Alsina, atribueix la davallada a “la major formació dels joves del nostre país” que fa que comenci a “disminuir la sol·licitud per fer les proves de persones més grans de 25 i 45 anys, respecte de fa deu anys”.
La contundència d'aquest decreixement, però, fa pensar als professionals que es dediquen a la formació d'adults que, a banda de la raó exposada pel govern, hi tenen una gran importància la crisi econòmica dels darrers anys i l'augment del preu de les taxes universitàries, que a Catalunya va pujar el 2012 fins a un 66%.
Així ho exposa Margarida Massot, professora de ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Fòrum Idea (Investigació i Desenvolupament en educació de persones adultes). “En els últims anys hi ha hagut un increment del preu de les taxes de les matrícules que ha fet que per graus que costaven de 700 a 800 euros ara se n'hagin de pagar entre 2.500 i 2.800. Això ha tingut un caràcter dissuasiu per a molts adults. Els que tenen fills, a més, donen prioritat als estudis d'aquests”, afirma Massot.
La professora de la UAB explica que alguns alumnes que es matriculen en escoles d'adults per preparar les proves de més grans de 25 anys acaben presentant-se a les de cicles formatius de grau superior, on els mòduls comuns són els mateixos i els estudis de FP superior són “més econòmics” i ofereixen als alumnes una “sortida qualificada en el mercat laboral”.
“L'assignatura pendent”
Massot lamenta que el govern no faci més esforços per facilitar l'accés de tothom a l'educació superior. “La formació d'adults és la gran assignatura pendent. Cap administració n'ha tingut cura i això que els informes PISA demostren que l'estatus socioeconòmic i cultural dels pares té molta incidència en els resultats dels estudiants”, remarca.
Valèria de Pedro, tutora i professora de comentari de text del centre de formació de persones adultes Pegaso, de Barcelona, també veu en l'augment del preu dels graus universitaris i de les taxes de matriculació d'aquestes proves un fre a l'accés dels més grans de 25 anys i assenyala, en aquest sentit, dos problemes addicionals. D'una banda, la manca d'informació amb què acudeixen a les escoles d'adults molts dels estudiants, que es pensen que amb les hores de classe n'hi ha prou per aprovar; i de l'altra, la dificultat d'encabir en un únic curs de poc més de mig any els continguts de dos anys de batxillerat.
“El 50% dels alumnes que es matriculen a l'escola acaben abandonant”, explica De Pedro, que hi afegeix que compatibilitzar l'estudi amb la feina i la família sovint se'ls fa molt feixuc. “Alguns empalmen de treballar al torn de nit i a classe estan adormits.” Malgrat això, “la majoria d'alumnes que acaben el curs aproven”, assegura la professora.
“A una determinada edat costa molt aixecar el llibre”
Els estudiants que fan la prova d'accés a la universitat per a més grans de 25 anys es juguen el seu futur en dos dies, un per a una prova comuna de català, castellà i llengua estrangera, i un altre per a matèries relacionades amb el grau que es vol cursar. Abans, però, han de superar l'escull de conciliar la vida personal amb l'estudi. La Norka Ticona, de 36 anys, i la Yuri Zubieta, de 24 (fa els 25 aquest any) treballen d'auxiliars d'infermeria i per assistir a classe al centre de formació de persones adultes Pegaso, de Barcelona, sovint han de sacrificar les hores de son, com també ho fa en Francesc Primo, de 26 anys, que compagina els estudis amb la feina de repartidor de sushi, sovint a deshora. Tots tres admeten que, a la seva edat “costa aixecar el llibre”. Com a la Cristina Martín, que als 44 anys ha trobat el temps que abans no tenia.