L'espinós front laboral de Colau
El conflicte per l'1% del sou, que s'arrossega des de fa anys, enverina les relacions laborals a l'Ajuntament de Barcelona
El consistori té pendent de negociar un nou conveni, i CCOO prepara un calendari de mobilitzacions
Una quinzena de representants sindicals amb barrets nadalencs i cantant una nadala al vestíbul de l'ajuntament de Barcelona, immortalitzats per les càmeres del videomatón que el consistori ha instal·lat perquè els empleats gravin missatges nadalencs. Això sí, la nadala té la lletra adaptada, i esdevé cançó protesta: allà on un esperaria sentir “fum fum fum” se sent “l'u per cent”. L'escena és de divendres, i l'1% és el corresponent a sengles pujades salarials del 2007 i el 2008 dictades per l'Estat per als empleats públics que l'Ajuntament de Barcelona es va negar a aplicar en el seu moment, i que des de llavors és objecte d'una llarga batalla als jutjats.
El de l'1% és un dels conflictes laborals que ha heretat l'alcaldessa Ada Colau i que ja han començat a enterbolir la seva relació amb els treballadors municipals. Una relació que, tenint en compte el perfil ideològic de Barcelona en Comú, es podria pensar que hauria de ser més cordial que amb l'anterior govern de CiU. O això semblava abans de les municipals, quan CCOO, majoritari a l'Ajuntament des de les eleccions sindicals de l'abril, s'implicava en la campanya de BComú. I també just després, en la reunió que, abans de la investidura, Colau va mantenir ja amb representants sindicals. “Vam sortir convençuts que retiraria l'últim recurs sobre l'1% que va presentar Trias, però no ho ha fet”. De trobades amb l'alcaldessa no n'hi ha hagut més, diuen a CCOO.
Conflicte des del 2007
Rebobinem. El 2013, una sentència ferma obligava l'Ajuntament a pagar l'1% del 2007 i el del 2008, però el consistori va continuar esprement la via judicial a còpia de recursos per demanar aclariments sobre l'execució de la resolució, i va acabar abonant només els diners corresponents a aquells dos exercicis. La plantilla, però, entenia que aquella pujada s'havia de consolidar en els sous de tots els anys posteriors, i això és el que va reclamar, amb interessos. L'abril passat, el contenciós administratiu va donar la raó als treballadors i el govern de Xavier Trias, poc abans de les eleccions, hi va tornar a recórrer en contra. El nou executiu de BComú, després de consultar els serveis jurídics, va optar per esperar fins a la resolució per abonar els diners, per evitar eventuals responsabilitats davant el Tribunal de Comptes.
És qüestió de setmanes, perquè la vista judicial es feia precisament ahir, però la modulació del govern ha endurit la posició dels representants de la plantilla, que en aquella reunió amb Colau es van mostrar disposats a negociar el pagament a terminis, però que ara diuen que ja no ho estan i voldran cobrar el que toqui de cop. Si la resolució dóna la raó a la plantilla, parlem de més de 60 milions d'euros.
El conflicte de l'1% és indicatiu dels problemes que tenen els comuns per aplicar els seus compromisos programàtics, sigui per la seva feblesa –disposen només d'11 dels 41 edils del plenari– o per pures disposicions legals, com recorden fonts de la UGT al consistori. Un altre exemple és el de la remunicipalització de serveis fins ara externalitzats a què BComú aspirava. No només hi ha contractes firmats. La llei estatal d'estabilitat pressupostària estableix des de fa tres anys més limitacions a la contractació pública.
A CCOO admeten les dificultats, però defensen que hi ha vies a explorar, i apel·len a la voluntat política. “Sabem que les polítiques que fa 30 anys que s'apliquen no es canvien en un dia i que remunicipalitzar és difícil, però volem crear una taula de concertació per veure com fer-ho i no ens han rebut fins fa una setmana”, diu Maria Rosa Tomás, secretària general de la secció de CCOO al consistori.
Relacions “congelades”
En la trobada de la setmana passada, demanada al juny, hi havia el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello i el regidor Eloi Badia, nou responsable de l'àmbit laboral de l'Ajuntament. “Ens han demanat disculpes i diuen que tinguem en compte que només són un govern d'onze, però fins ara només hi ha hagut bones paraules i les relacions laborals estan congelades”, hi afegeix Tomás.
La mala maror s'estén a Parcs i Jardins, on el comitè acusa el govern de no respectar els compromisos adquirits abans de les eleccions. Els pressupostos que es van presentar al consell d'administració de l'institut municipal –per ara no aprovats perquè depenen dels comptes municipals, encara en stand by– preveien no substituir els 35 empleats que es jubilen l'any vinent, explica el president del comitè, José Ruiz. “Ens havien dit que no amortitzarien llocs de treball”, recorda. A TMB, al seu torn, toca negociar tant el conveni dels busos com el del metro. I el primer està enverinat: es va arribar a un preacord entre els sindicats majoritaris (UGT, CCOO i el SIT) i l'empresa, que va ser tombat per l'assemblea.
Si les relacions laborals estan sota zero, caldrà descongelar-les, perquè els temes pendents s'acumulen; entre aquests, el conveni de l'Ajuntament, que s'ha de començar a negociar passat festes. CCOO ha creat una coordinadora amb representants sindicals de la casa gran, B:SM (la principal empresa municipal), Parcs i TMB, i que ja treballa en un manifest per lliurar-lo al govern i els grups municipals i en un calendari de mobilitzacions a partir del gener.
LA XIFRA
Conveni per l'ocupació en el sector turístic
Amb els deures en matèria laboral acumulant-se al consistori, Ada Colau es feia ahir una foto amb els secretaris generals de CCOO i la UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez. El motiu de la trobada, en què també participava el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, era la firma d'un conveni per millorar la qualitat de l'ocupació en el sector turístic. Per Colau, presidenta també del Consell General de Turisme de Barcelona, l'acord permetrà que els beneficis “reverteixin en el conjunt de la ciutat i dels ciutadans per fer una ciutat més justa i democràtica”.
