Les universitats reclamen més impacte social
Aspiren que la producció científica, que ha esquivat la crisi, tingui un reflex econòmic mitjançant les empreses
Les universitats catalanes han estat capaces de mantenir una posició destacada en producció científica –un 33% superior a la mitjana mundial– malgrat la davallada important en inversió dels últims anys. Però aquest alt nivell d'eficiència del sistema de recerca català, una particularitat que no passa a la resta de l'Estat, no té una traducció directa en generació de riquesa. La transmissió de coneixements i la col·laboració amb el món empresarial continua sent un tema pendent i una de les principals reivindicacions de les universitats, tal com es va posar de manifest ahir durant la presentació de l'Informe sobre Indicadors de Recerca i Innovació, elaborat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).
L'informe, amb dades de l'any 2013, mostra com aquell any el finançament públic va tocar fons amb 121 milions d'euros – l'any 2010 havia estat de 218 milions–, dels quals un 53% van arribar d'Europa. El recursos d'empreses i altres institucions van ser de 65 milions, un 55% menys que l'any 2009.
“La inèrcia ha salvat la manca d'inversió dels últims anys”, va subratllar el president d'ACUP, Enric Fossas. Però, tot i que les dades del 2014 són només un avançament, tot fa pensar en un canvi de tendència. Segons aquestes dades provisionals, l'any passat hi va haver una alça del finançament d'un 30%. El problema, però, continua sent la repercussió econòmica que té tot el coneixement que generen les universitats. Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va destacar el descens de les càtedres que impliquen universitat empresa i societat, que van passar de 109 el 2010 a 58 el 2013. Pel que fa a les empreses nascudes de projectes universitaris, les anomenades empreses derivades, l'any 2013 només en sobrevivien 90, quan dos anys abans n'havien existit 156.
A causa d'aquesta situació, tant Jordi Naval, director de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, com el director general de recerca de la Generalitat, Josep Maria Martorell, van destacar que el desafiament de futur és com fer que el coneixement tingui una rellevància social i econòmica. Naval va posar com a exemple les inversions de fons europeus en empreses de biotecnologia. “Ara és el moment d'aprofitar el potencial que tenim”, va dir Martorell.
