“Tinc una neboda casada pel civil”, explica el papa
Surt a la venda ‘El nom de Déu és misericòrdia. Una conversa amb Andrea Tornielli', un llibre-entrevista amb els pensaments de Francesc
A Roma el presenta Benigni
“Tinc una neboda que es va casar pel civil amb un home abans que aquest obtingués la nul·litat matrimonial. Volien casar-se, s'estimaven, volien fills i n'han tingut tres (...)”, és una de les coses que explica el papa Francesc a El nom de Déu és misericòrdia. Una conversa amb Andrea Tornielli (Columna), un llibre-entrevista que va sortir ahir a la venda simultàniament a 86 països. A Roma, la presentació oficial d'aquest llibre, una espècie de manifest de l'Any Sant que acaba de començar, una encíclica sobre la misericòrdia, segons alguns experts, va anar a càrrec de l'actor còmic i director Roberto Begnini.
El papa Francesc, en aquesta extensa i entenedora entrevista –a base de preguntes i respostes curtes i molt fàcils d'entendre, perquè arribin a tots els públics– explica, a grans trets, el seu pensament obert i al costat dels pobres, la seva política d'estendre la mà i no condemnar. I diu: “L'Església no és al món per condemnar sinó per permetre la trobada amb aquest amor visceral que és la misericòrdia de Déu. Perquè això passi, cal sortir. Sortir de les esglésies i de les parròquies, sortir i anar a buscar les persones allà on viuen, on pateixen”.
Obre novament la mà als divorciats i homosexuals: “Abraceu-los i sigueu misericordiosos, encara que no els pugueu absoldre.” I manté: “La persona no es defineix tan sols per la seva tendència sexual: no oblidem que som tots criatures estimades per Déu, destinatàries del seu infinit amor. Jo prefereixo que les persones homosexuals vinguin a confessar-se, que es mantinguin prop de Déu i puguem resar junts...”
També parla del corrupte: “És el que s'indigna perquè li roben la cartera i es lamenta de la poca seguretat als carrers però després enganya l'Estat evadint impostos.”
LA XIFRA
Una senyora de Buenos Aires
Francesc explica a ‘El nom de Déu és misericòrdia' que quan era capellà a Buenos Aires, un dia el va anar a veure una dona que es prostituïa per poder donar menjar als seus fills, una dona que era usuària de Càritas. “I un dia em va venir a veure per donar-me les gràcies. Jo pensava que era pel paquet de Càritas”. “L'ha rebut?”, li vaig preguntar. I ella em va dir: “Sí, també li agraeixo això. Però he vingut per donar-li les gràcies sobretot perquè vostè mai ha deixat d'anomenar-me senyora.” Amb paraules senzilles i directes, el papa Francesc en aquest llibre-entrevista es dirigeix a cada home i a cada dona establint-hi un diàleg íntim i personal. Al centre, hi ha el tema de la misericòrdia, un eix fonamental del seu magisteri. A cada pàgina, el desig d'arribar a tothom “qui busca curar les ferides físiques i espirituals i trobar un camí de pau i de reconciliació”. El papa parteix de records de joventut i d'episodis de quan era pastor per tocar-ho tot.
