Colau estudia com reduir l'oferta turística per zones

Que la pressió turística a Barcelona és desigual i es condensa al centre és més que sabut, però el govern ha volgut precisar el mapa de l'oferta abans d'abordar la redacció del pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat), i ara sabem que a l'entorn de la plaça Catalunya, concretament en l'àmbit delimitat per la Gran Via i els carrers Pelai, Roger de Llúria i Fontanella, la ràtio s'acosta a les tres places per visitant per cada resident.

Aquest és el cas més extrem, però hi ha vuit regions censals –de les 1.068 que té la ciutat– amb més llits per turistes que veïns, incloses tres de les quatre que, a banda i banda del passeig de Gràcia, i pujant fins al carrer Provença, donen continuïtat en sentit muntanya a l'àrea ja esmentada, i la porció del Gòtic delimitada per la Rambla i la Via Laietana i adjacent també a la plaça Catalunya. L'extrem de la Barceloneta a tocar de Sant Martí i algunes zones d'Hostafrancs i del front marítim del Poblenou són els altres punts amb prou allotjament perquè els veïns siguin minoria. La mitjana de la ciutat és de 6,4 allotjaments turístics per cada 100 veïns, i hi ha 25 barris que la superen. Al Gòtic la ràtio és de 53 per 100, i a Dreta de l'Eixample, de 50.

L'aplec de dades no es limita, però, a aquesta ràtio, i recull aspectes referits a l'urbanisme o la mobilitat, o el cens de botigues de records o bars i restaurants. Tot per definir les “unitats homogènies de regulació”, en terminologia municipal; és a dir, zones de característiques similars on s'aplicaran uns mateixos criteris, que variaran en funció de la tipologia d'àrea en qüestió.

Els paràmetres que s'acabin tenint en compte a l'hora de definir aquestes zones, però, es decidiran en el marc del procés participatiu del Peuat, en virtut del qual el govern municipal va dictar una suspensió de llicències que manté aturats 35 projectes hotelers o similars des del juliol. Per això la radiografia es traslladarà als participants en la reunió que se celebrarà demà, segona de la sèrie. La idea és que, un cop definides les pautes, sorgeixin propostes concretes de criteris de regulació en cada zona en una nova trobada a final de gener.

Aquí, el govern no descarta res: ni permetre un creixement “sostenible” de l'oferta en zones on n'hi ha poca (o cap: hi ha nou barris on no consta que hi hagi ni una sola plaça turística), ni establir topalls que coincideixin amb l'oferta existent, ni tan sols buscar fórmules, com ara el rescat de llicències, per tendir a reduir l'oferta en àmbits que es considerin ja sobresaturats. Seran les entitats convocades a les sessions participatives les que ho decidiran. La previsió del govern continua sent poder sotmetre el pla a aprovació inicial al març.