El rosa és més car

Les dones no només paguen més a la perruqueria. També ho fan quan es compren un cotxe o quan porten roba a la tintoreria. I el que sorprèn més, les dones paguen més, a vegades el doble, pel mateix producte presentat en un embolcall de color rosa. És el que ja s'ha batejat com a taxa rosa, un concepte encara no prou conegut a Catalunya però contra el qual ja s'han començat a aixecar les primeres veus de denúncia.

D'entrada sembla impossible, però les estanteries dels supermercats estan plenes d'exemples. Bosses de Gillette de color rosa 2 euros més cares que les blaves, Meccano per a nena 7 euros més cars que els de nen, colònies un 40% més cares que les masculines de la mateixa marca, cremes hidratants que doblen el preu... La llista és llarga. A l'Estat espanyol no s'ha fet encara un estudi rigorós sobre aquest tema, però, segons un informe de la Universitat de Califòrnia, una dona pot arribar a pagar prop de 1.400 euros més a l'any que els homes
per productes similars.

La revolució contra la taxa rosa ha començat a agafar volada a França. La promotora de la revolta ha estat l'ONG Georgette Sand, que ha presentat al Ministeri d'Economia 45.000 signatures per exigir l'aprovació de mesures per posar fi a aquesta discriminació.

A Catalunya, una de les persones que han començat a encapçalar la lluita contra la taxa rosa és Gemma Cernuda, màster en gestió de la comunicació per la UB i autora, entre altres, del llibre Elles decideixen. “Moltes marques simplifiquen, ofereixen la versió rosa del mateix producte i a sobre ho fan amb increments que poden anar del 20% al 50%”, assegura Cernuda, que troba aquesta opció absurda ja que, “segons un estudi, només un 3% de les dones asseguren que el rosa és el seu color favorit”. Per Cernuda, les marques haurien de tenir en compte que són precisament les dones “les que influencien en el 80% de les decisions de compra”. I les dones haurien de tenir molt clar que “no han de pagar més per ser-ho”, i si malgrat tot decideixen adquirir el producte rosa “han de ser conscients que estan perpetuant estereotips”. Els seus consells són “anar directament a la secció masculina en alguns productes “per no haver de pagar el peatge” i “no comprar el producte rosa si és més car”.

Però quina és l'explicació, si és que en té, perquè aquesta discriminació per raó de sexe funcioni fins al punt que arribi a passar desapercebuda per a la majoria de la població. L'acceptació per part de les dones és tan àmplia que les mateixes organitzacions de consumidors desconeixen fins i tot l'existència del concepte, com es posa de manifest per la resposta de l'OCU davant la pregunta d'aquest diari. “És curiós, no ho sabíem... No hem tingut cap queixa respecte a aquesta qüestió.”

Marco Bertini, professor de màrqueting d'Esade, ho justifica des d'un punt de vista exclusivament de lògica econòmica i empresarial. “El preu d'un producte depèn del valor que té en el mercat i empíricament les dones donen més valor a alguns productes i això permet que les empreses augmentin el preu.” El requisit principal perquè es pugui aplicar un preu discriminatori és que el client no sigui conscient que això passa, un fet que ha funcionat durant temps amb la taxa rosa. Ara, hi ha indicis que la cosa està canviant. No només per la tendència de moltes empreses a oferir productes unisex, sinó perquè hi ha marques que opten per vendre productes només per a dones però a un preu més baix.

“Aquest fet forçarà que baixin els preus fins al nivell de cost”, augura Bertini. La psicòloga clínica experta en temes de gènere Sara Belbel lamenta “que es gravi justament el col·lectiu més pobre”. I denuncia que la discriminació comença ja des del naixement, quan a les nenes se les adscriu al rosa. “A la secció de joguines hi ha unes aspiradores de color rosa espectaculars i amb aquestes joguines ja s'està dient a les nenes quin serà el seu futur...”, diu Belbel, que entén que és un tipus d'educació sexista que perpetua l'estereotip del qual s'alimenten algunes marques. “Les dones estan educades perquè la bellesa i l'estètica siguin un valor en si mateixes i és precisament
això el que ha de canviar.”