Un estudi conclou que els néts rejoveneixen els avis

S'ha escrit molt sobre els valors i l'afecte que aporten els avis als seus néts. Són la memòria de la família, la veu de l'experiència, els que més dominen el terreny domèstic i la cuina... A canvi, per molts d'ells els néts són el motor de la seva vida, el que els manté actius i amb un rol clar després de la jubilació. En un estudi fet públic ahir per la Universitat Pompeu Fabra es conclou que aquest efecte beneficiós dels néts serveix fins i tot per allargar-los la vida. Segons aquest treball, signat per Bruno Arpino, del departament de ciències polítiques i socials, els néts, lluny de fer envellir les persones, les rejoveneixen. A l'estudi es conclou que hi ha “una clara associació entre sentir-se jove i tenir cura dels néts en avis majors de 70 anys”. I que en les àvies aquest fenomen és “acumulatiu”, ja que elles experimenten “una sensació juvenil addicional simplement per tenir néts”.

Per dur a terme el treball, Arpino, que ha tingut la col·laboració de Valeria Bordone, investigadora del Centre Wittgenstein a Àustria, ha utilitzat dades de l'estudi sobre Salut i Jubilació als EUA. La mostra era de 1.701 homes i 2.935 dones d'edats compreses entre 50 i 85 anys.

El creuament de dades els va permetre arribar a la conclusió que l'edat cronològica no coincideix amb l'edat subjectiva, ja que aquesta última és una construcció que es fa la seva mateixa persona en funció a les seves vivències. I que els néts i la cura dels néts són un “factor determinant en l'experiència subjectiva que es té sobre l'envelliment”, ja que aquest no només té a veure amb l'edat cronològica sinó també amb el rol que exerceix a la societat.

Curiosament, el treball de la Pompeu Fabra posa de manifest que els avis més joves se senten més vells que les persones del mateix grup d'edat que no tenen néts, però a mesura que es fan grans aquesta relació s'inverteix. En el cas de les dones, el fet de fer-se càrrec dels néts redueix encara més la seva edat subjectiva.