Un queixal i els repics a missa

Una frase per a la història, ara que s'han posat d'actualitat els repics de les campanes: “Feu més soroll que les campanes de Vista Alegre!” Així, amb aquestes paraules, el llavors alcalde de Girona, Joaquim Nadal, en un dels programes Fil directe, va contestar a un veí, fart de les queixes que cada setmana li feia dels repics les campanes de la parròquia de Santa Maria de Vista Alegre. Aquesta anècdota la recorda el mossèn de la parròquia perquè, a més, i segons explica, al veí no el molestaven els tocs horaris, sinó els repics amb motiu dels oficis religiosos. És més, sostenia que el so li afectava un queixal. Ara, tot i que aquesta família ja no viu al barri, aquella estranya situació es recorda com una anècdota divertida. De fet, mai no va haver-hi polèmica amb les campanes, perquè, quan es van instal·lar, des de la parròquia ja es va tenir clar que no tocarien de les 11 de la nit a les 8 del matí per no molestar els veïns, atenent que es tractava d'una construcció nova.

El repic de les campanes de la parròquia de Vista Alegre va ser la culminació d'un treball intens per erigir un temple al barri, que està perfectament integrat al carrer del doctor Pascual i Prats, en tractar-se d'una construcció moderna que passa desapercebuda; per no veure's, no es veu ni el campanar. Tot i la seva modernitat, la parròquia té una atmosfera recollida amb els vitralls i imatges religioses de l'artista Domènech Fita.

El primer mossèn, Modest Prats, llavors rector del Mercadal, a més de professor, filòleg i teòleg i gran investigador i difusor de la cultura catalana, en va ser un gran impulsor. Prats, però, no va arribar a veure la nova parròquia, i es va perdre la polèmica de les campanes, en ser substituït per un altre rector.

“Quan les campanes van començar a tocar –recorda el mossèn–, el que molestava el veí eren els repics a missa i no els tocs horaris. I mira que és fàcil: si les escolteu, no hi aneu i ja està!” Un any abans de posar les campanes, el rector les va ensenyar als veïns i feligresos i “tots van estar molt contents”, recorda, afegint-hi que ja “el primer dia que van tocar, el veí i la seva dona es van començar a queixar”. El mossèn diu que els repics, segons es lamentava, “li provocaven mal en un queixal, tot i que tot venia perquè crec que no eren gent de missa”.

Pel que fa als repics, i sense sortir de Girona, també hi ha històries curioses, com quan les campanes del rellotge de l'ajuntament tocaven les hores a la castellana. Un exemple: quan eren les 12.30 h, tocaven 12 repics més dos tocs. Alguns que encara ho recorden diuen que era “preciós”. Es va deixar de fer ara deu fer una dècada.