“Internet no és fred, la gent s'enamora”

La tecnologia que tenim ha anat modificant la societat en tots els aspectes: la política, l'ensenyament, la justícia, la salut, la família, les relacions personals, etc. Si t'ho mires amb aquesta perspectiva, el Facebook i el Whatsapp queden en una simple anècdota. És quelcom més popular, que se'n parla més. Però fixa't que ara quan portes el cotxe al taller, et ve un tècnic amb una bata blanca i endolla l'ordinador i et diu que li falta oli. Alguna cosa ha canviat. I això passa amb el consum, com busques allotjament en una ciutat, com prepares un viatge, com t'assabentes de les notícies que han passat a la Xina.

Quan a algú li vols dir que l'estimes ara tens una quantitat d'opcions per fer-li arribar enormes. Per exemple, amb un simple like a una foto de l'Instagram.

Què va! Quantes parelles coneixem que es van conèixer a través d'Internet. Si la gent és capaç d'enamorar-se, l'Internet no és fred. Ara tenim més capacitat de comunicar-nos i posar-nos en contacte.

La informació circula millor en suport digital. És una millora respecte a la tradició oral, quan el coneixement es transmetia per la parla. Quan tot aquest coneixement es va posar per escrit, va ser una millora. Igual que ara digitalitzar-ho és una millora. Això no vol dir que deixarem d'explicar-nos històries a cau d'orella. Anem ampliant la nostra capacitat de transmetre coneixement i de compartir-lo.

Jo sóc accionista d'una revista en paper. Una cosa no treu l'altra. Hi ha una mena de continguts que si són ben madurats i ben païts, si ens ho ofereixen en un altre tipus de suport que no sigui el digital, són benvinguts. Tendim a comparar Internet amb una mena de repositori d'informació, com una gran enciclopèdia, però també cal veure-ho com un laboratori, com un espai de proves i experiments. És un espai d'activitats, de gent que s'organitza, que creen una cooperativa o que auditen el govern.

Ha provocat que molts models de negoci hagin quedat profundament afectats i d'altres que han desaparegut, però també d'altres que apareixen. La tendència és que si s'ha digitalitzat, la gent ja no paga pel producte, sinó pel servei. No paguem pel vinil o el CD, però sí que en canvi paguem per una subscripció a l'Spotify. Amb els diaris passa el mateix, són més un producte que un servei.

Som a l'època de la transició. Hem partit del no res. La gent incorpora la tecnologia a mesura que li resol un problema. Si la teva tieta o àvia té un nebot a l'Argentina, ja veuràs com s'espavilen ràpid per fer servir Skype. El que passa és que si penso en el meu fill d'aquí 20 anys, ell necessitarà el fet digital per viure amb normalitat, per accedir a la justícia, a la salut, fer tràmits amb l'administració, parlar amb els seus fills, relacionar-se amb l'escola, estudiar a la universitat, treballar, etc. Respecto la gent que no la faci servir. Però la tendència és la que és. L'ampolla és mig plena o mig buida? És igual, l'ampolla s'està omplint o s'està buidant? Aquesta s'està omplint.