Detecten per primera vegada les ones gravitacionals

Els científics de l'observatori d'interferometria làser (LIGO) han confirmat aquest dijous la troballa d'ones gravitacionals, un fenomen que Albert Einstein va predir fa cent anys en la seva Teoria de la Relativitat General.

“Senyores i senyors, hem detectat les ones gravitacionals. Ho hem aconseguit”, ha anunciat en una multitudinària roda de premsa a Washington, el director executiu del LIGO, David Reitze. “Hem tardat mesos a veure que realment eren les ones gravitacionals. Però el que és veritablement emocionant és el que ve després: obrim una nova finestra a l'Univers”, ha afegit.

Reitze ha precisat que les ones van ser detectades a les 9.51 hores GMT del passat 14 de setembre pels dos detectors del Ligo, un a Livingston, a l'Estat de Louisiana, i un altre a Hanford, Washington.

L'anunci posa fi a mesos de rumors i a una gran expectació entre la comunitat científica davant un descobriment que obre la porta a redescobrir l'Univers. Les ones gravitacionals contenen informació sobre la seva formació i sobre la naturalesa de la gravetat que no es poden obtenir de cap altre manera.

“La nostra observació de les ones gravitacionals compleix amb un ambiciós objectiu establert fa cinc dècades per detectar de manera directa aquest fenomen i entendre millor l'Univers”, ha explicat Reitze. “A més, hem completat el llegat d'Einstein en el centenari de la seva Teoria de la Relativitat General”, ha subratllat.

Einstein va formular el 1915 que els objectes que es mouen per l'Univers produeixen ondulacions en l'espai-temps –una espècie de teixit en el que es desenvolupen tots els esdeveniments de l'Univers- i que aquestes es propaguen per l'espai. Des d'aleshores un dels grans reptes de la física era demostrar de manera directa l'existència d'aquestes ones gravitacionals.

La descoberta obre una nova porta en l'astronomia que no depèn de la llum. Fins ara els científics han utilitzat diferents formes de radiació electromagnètica (llum) per observar l'Univers, per “veure'l”. Amb les ones gravitacionals s'hauria de poder “escoltar” l'Univers fins als seus punts més remots, ja que transporten informació sobre el moviment dels objectes, ja que ho travessen tot.

Gràcies a elles es poden entendre els mecanismes pels quals succeeixen alguns dels successos més violents del Cosmos, com les col·lisions entre forats negres o les explosions d'estrelles. S'espera que permetin escrutar la història del Cosmos fins a instants remots, com estudiar què va passar un mil·lisegon després del Big Bang.

Els físics han conclòs que les ones gravitacionals detectades ara es van produir durant la fracció final d'un segon de la fusió de dos forats negres en un més massiu. Aquesta col·lisió de dos forats negres havia estat predita però mai observada.

Donat que aquesta classe de sistemes són poc freqüents, aquest tipus de fonts es troben a distàncies d'anys llum. Per tant, la recerca d'ones gravitacionals implica intentar trobar els minúsculs efectes dels sistemes astrofísics més energètics a les profunditats de l'Univers.

Durant dècades aquest tipus d'ones va ser gairebé ignorat. Alguns científics dubtaven de la seva existència i altres pensaven que són tan dèbils que mai es podrien detectar. Però a la dècada dels 70 del segle XX el descobriment dels pulsars –estrelles de neutrons que emeten llum mentre giren– va portar a la primera evidència indirecta de la seva existència.

A més, els efectes de les ones gravitacionals són tan petits que cal detectors gegantins per intentar trobar-les. Aquests detectors són enormes instal·lacions que utilitzen una tecnologia anomenada interferometria làser. El més gran és LIGO dels Estats Units, però n'hi ha altres arreu del món com el Virgo, a Itàlia, i el GEO600 a Alemanya.