Societat

El ‘top manta' es reivindica

Al voltant d'un centenar de venedors despleguen la manta a la Rambla de Barcelona per exigir un espai per poder vendre mentre no tinguin una alternativa laboral

La Guàrdia Urbana no intervé mentre té lloc el “mercat rebel”

Bosses, clauers, samarretes, ulleres de sol, pals de selfie, records, sabatilles esportives... és el gènere que ahir a la tarda es venia al “mercat rebel” que el Sindicat Popular de Venedors Ambulants va instal·lar a la Rambla de Barcelona. Ho va fer en una acció de “desobediència” que va rebre el suport de veïns i diversos col·lectius, com Tras la Manta i l'Espai de l'Immigrant. Els venedors –n'hi ha uns 180 sota el paraigua del sindicat– reclamen un espai concret per poder vendre mentre no tinguin una alternativa laboral que els permeti deixar la venda ambulant, ja que asseguren que és l'única manera que tenen de guanyar-se la vida.

“El govern municipal té la voluntat de trobar una solució social [per a les persones que venen al carrer de manera irregular], però la Guàrdia Urbana actua com si no s'estigués negociant amb l'Ajuntament; segueix perseguint els venedors, comissant-los la mercaderia i multant-los, ara fins i tot amb agents de paisà”, van denunciar en el sindicat. Els venedors asseguren que la situació se'ls complica cada cop més. “Es tracta només de sobreviure; aquesta setmana hi ha hagut 25 comissos de mercaderia i els venedors afectats es troben sense cap possibilitat de tirar endavant”, va dir un portaveu de Tras la Manta. La polèmica política entorn de la qüestió continua a l'ordre del dia i, de fet, alguns partits de l'oposició han utilitzat el top manta com a arma llancívola contra el govern d'Ada Colau, a qui els comerciants també exigeixen més fermesa.

“S'ha posat molt el focus en la venda de gènere falsificat, però el problema real és la pobresa, la desigualtat i el racisme que pateixen els venedors; ells no volen seguir venent i si se'ls dota dels drets bàsics deixaran de fer-ho”, van afirmar en el sindicat, que també reclama que es concreti el pla de formació i inserció laboral que el govern municipal vol impulsar per fer front al fenomen del top manta. Els venedors, mentrestant, asseguren que estan disposats “a pagar impostos i a fer allò necessari perquè se'ls consideri legals”.

El tercer cop a la Rambla

El “mercat rebel” va començar de manera puntual a les cinc de la tarda i es va allargar fins a les set. Els primers venedors del top manta que van arribar a la Rambla es van situar a tocar de l'estació de metro de l'L3 de Plaça Catalunya, i encara se'n podien trobar a l'altura del carrer Pintor Fortuny, a tots dos costats del passeig. L'acció es repeteix des de fa tres caps de setmana –els dos primers cops es va fer diumenge– i l'Ajuntament en té constància, segons va explicar una portaveu municipal. “Durant dues hores, els senyors policies ens deixen ser aquí, com un favor, perquè els companys puguin menjar; als polítics els hauria de caure la cara de vergonya; ells necessiten els papers per poder viure com persones i no com ratolins perseguits per la policia”, clamava una activista, amb el micròfon a la mà. Darrere seu hi havia pancartes amb missatges com “Sobreviure no és delicte, ser manter tampoc” i “Deixin de perseguir els pobres”.

Entre els manters que van participar al mercat hi havia en Lamine, un jove de 24 anys que venia ulleres de sol i que va arribar des de Guinea l'any 2007. Llavors era menor. “La meva il·lusió és fer un curs de formació de cambrer i trobar una feina”, va comentar. La pressió policial –hi va afegir– els dificulta vendre i les dues hores que són a la Rambla els permeten recuperar-se una mica. “La majoria de la gent que compra és d'aquí, però els turistes paguen més pel gènere”, va afirmar.

La voluntat del sindicat i dels col·lectius que els donen suport és mantenir el mercat reivindicatiu mentre puguin. Ahir algun vianant es va queixar de la presència de manters. “A aquesta gent els han d'ajudar els serveis socials; és una vergonya i, si no, que preguntin als comerciants”, va cridar una dona. Els quiosquers de més a tocar dels venedors no consideraven que els manters els fessin la competència –els que venien records potser una mica–, però coincidien a dir que la Rambla no és el lloc més adient per situar-se tenint en compte la quantitat de persones que hi passen.

LES FRASES

Volem lluitar contra la imatge negativa dels manters i trencar mites, com ara que perjudiquen el petit comerç o que hi ha màfies darrere
La Guàrdia Urbana els segueix perseguint; actua com si no s'estigués negociant amb l'Ajuntament
Portaveu
Sindicat Popular de Venedors Ambulants
Sóc venedor perquè no tinc alternativa; la meva il·lusió és fer formació de cambrer i poder trobar feina
Lamine
Venedor de ‘Top Manta'
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.