Societat
El palau olotí de la xocolata
El pastisser Jordi Ferrer consolida un espai dedicat exclusivament a la xocolata
És un edifici sencer pensat només per a aquest producte
És el somni dels llaminers i un plaer per a la vista, l'olfacte, el gust i, fins i tot, per al tacte. A Olot, el pastisser Jordi Ferrer, amb una tradició familiar pastissera de 108 anys a l'esquena, ha reconvertit els tres pisos d'un edifici de la plaça de l'Àngel en un monogràfic de la xocolata, en un edifici temàtic. És Ferrer Xocolata, que està connectat a la pastisseria familiar. De fet, mitjançant l'arquitecte Arnau Vergés, l'edifici mateix ha estat reconvertit en un element més d'aquest imperi del cacau i dels seus derivats. La façana té forma de rajola de xocolata i, per citar només un altre exemple, el sostre de la botiga és una immensa capa de xocolata que degota simbòlicament i d'una forma totalment visual a sobre dels caps dels clients.
Al primer pis hi ha l'obrador, on tothom que ho vulgui pot veure com treballa Ferrer; i, a més, hi ha un espai a la planta que hi ha al subsòl per prendre xocolata i cafès, fer tastets i degustacions, i la zona està oberta a les entitats de la ciutat que hi vulguin dur a terme algun dels seus actes. I com que Jordi Ferrer té vocació pedagògica, no hi podia faltar un espai per a la realització de tallers. “Tenia la idea d'un món bucòlic, de conte, que transmetés felicitat a través de la xocolata.”
Per això, la façana té forma de motlle de rajola de xocolata, l'accés a l'interior es fa a través d'un pont, amb la idea que qui hi entra deixa a fora les preocupacions: “Es deixa tot a fora per endinsar-se en aquest món de conte...”, explica Ferrer. I hi afegeix: “El més difícil, però, era saber donar forma a tot això”. En aquest sentit, Arnau Vergés agraeix la llibertat que li han donat i explica que ha jugat amb els diferents colors de la xocolata, que ha intentat trencar la jerarquia entre el comprador i el venedor, i també ha volgut trencar la horitzontalitat de l'interior i, en definitiva, donar forma al conte que s'havia imaginat Ferrer. Es pot dir que l'edifici és una gran metàfora, una poesia. Un espai per degustar-hi xocolata i degustar-hi bona arquitectura.
