Societat

Mentors per a reclusos que surten del penal

S'engega un experiment en què 150 exinterns rebran el suport d'un voluntari

S'espera reduir-ne la reincidència

De la presó a la comunitat és el nom del programa experimental de reintegració social de persones empresonades amb risc de reincidència que s'engega aquest mes a les presons catalanes. Els investigadors de l'assaig, Josep Cid Moliné, professor de criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), van presentar ahir els desafiaments i objectius d'aquesta recerca innovadora en el seu disseny i perquè alhora compta amb entitats del tercer sector.

En aquest pla experimental, impulsat per RecerCaixa i amb el vistiplau del Departament de Justícia, s'han seleccionat 300 reclusos entre totes les presons catalanes, que en els mesos vinents han de sortir-ne. Alguns han gaudit de permisos i d'altres, no, perquè no es consideren rehabilitats. Del total, la meitat tindrà durant un any un mentor, que és una persona voluntària, vinculada a una de les set ONG implicades en el projecte, la qual ha estat formada, i els altres 150 reclusos no tindran cap suport de la comunitat. Tots ells seran estudiats fins al 2017 per analitzar la seva reinserció a la societat i quan temps triguen a delinquir o en desisteixen.

Cid va detallar que el desistiment d'una persona a tornar delinquir es fonamenta en tres factors: l'extern, com ara el reclam familiar o la parella; l'intern, de la mateixa persona, i el suport social. “Són tres marcs teòrics, tres camins a tenir en compte a per redefinir els programes de reinserció”, va afirmar Cid. Pueyo va afegir-hi: “Teòricament sabem que el desistiment a delinquir s'assoleix amb inclusió social. Els resultats són limitats. Amb l'experiment volem saber-ho sense biaixos.”

El pis de Figueres

L'objectiu és constatar dues premisses: amb suport social, la persona que surt de la presó no reincideix o ho fa més tard i la seva reinserció social és satisfactòria. El treball i els tractaments dins la presó són clau també, van insistir. “Alguns dels reclusos s'han ofert ja a ser mentors d'altres”, deien els investigadors. I és que si es demostra que l'acompanyament social és eficaç serà clau per assolir que cada persona que ha estat a la presó tingui un pla de reintegració. La taxa de reincidència penitenciària a Catalunya l'any 2014 se situava en el 30%, deu punt menys que al 2008, fet motivat per la disminució de la delinqüència, afegit a la millora de la classificació i dels tractaments. I dels reincidents, un 65% ho fa el primer any, segons l'estudi. Les associacions implicades són Andròmines, VAS, Fundació Autònoma Solidària, Justícia i Pau, Cedre, Coordinadora contra la Marginació de Cornellà i Apip-Acam.

En la sessió, Sergi Fortià, de la cooperativa Suara, va explicar l'experiència, iniciada el 2014, amb un pis per a reclusos sense recursos perquè puguin tenir permisos. “Els acompanyem, no fem treball assistencial, i cal més coordinació amb els treballadors socials”, va explicar.

LA XIFRA

300
exreclusos
de penals catalans seleccionats: 150 tindran mentor i 150, no, per veure la seva reincidència i reinserció.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Mor als 93 anys Pere Balañá, empresari de teatres i cinemes

Era propietari de la Monumental de Barcelona

 
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de dimarts amb cops de vent forts arreu

Barcelona
 

Nou morts per la caiguda d’un pont en obres al centre de Colòmbia

Bogotà
 

Intoxicada lleu una dona en l’incendi del fumeral d’un edifici a Gandesa

Gandesa
 

Detenen una parella que tenia els 13 fills encadenats i desnodrits a Califòrnia

Washington
 
BELÉN CAMARASA
TÈCNICA D’INSERCIÓ LABORAL DE LA FUNDACIÓ SURT I ACTIVISTA PELS DRETS DE LES PERSONES TRANS

“Quan fas el trànsit, els drets que tenies pel fet de ser home desapareixen”

Barcelona
 
MONTSERRAT FREIXER
PRESIDENTA I FUNDADORA DE L’ASSOCIACIÓ OSONA CONTRA EL CÀNCER

“De comarques solidàries com Osona no n’hi ha, ho he comprovat”

vic
 
MARTÍ ROCA
JUGADOR PROFESSIONAL DE PÒQUER DES DE FA TRES ANYS I CAMPIÓ D’EUROPA

“El pòquer té els seus riscos i per això has de fer les coses amb cap”

Mataró
 

El ple de Girona s’oposa a la moratòria de pisos turístics

girona