L'ensenyament del català entra en un nou escenari
El CNL de les comarques de Girona té la meitat d'estudiants de fa cinc anys
Assolits els coneixements bàsics, augmenta l'interès pels cursos complementaris
La desacceleració de l'arribada d'estrangers és un factor clau
L'ensenyament del català fora de les escoles i els instituts, que es concentra en els cursos oferts pel Centre de Normalització Lingüística (CNL), està immers en un procés de canvi important. El nombre d'inscrits en algun dels cursos d'aquest any del CNL a les comarques de Girona és 7.294. Cinc anys enrere, n'hi havia 15.825. Junt amb la davallada, en aquest lustre hi ha hagut un desplaçament d'alumnat des dels cursos per aprendre els coneixements més bàsics cap a l'ensenyament de més nivell o complementari.
Menys immigració
Hi ha diversos factors que expliquen aquesta evolució, segons el parer del mateix CNL gironí. El més evident, reflexiona la directora, Montserrat Mas, és la desacceleració de l'arribada d'immigrants a Catalunya, combinada amb el fet que els fills de les famílies estrangeres ja han après el nostre idioma als centres d'ensenyament. Una tercera raó, però que afectaria una minoria, seria la despesa econòmica. “Però cal pensar que hi ha reduccions de fins al 70%”, apunta Mas.
Els estrangers continuen sent majoria (gairebé 5.600), empesos sobretot perquè necessiten el català per accedir al mercat laboral o per sentir-se integrats en el seu nou entorn. Rere els estrangers, els alumnes més nombrosos són els catalans, mentre que els de la resta de l'Estat són minoria. Quant a la procedència dels estrangers, els més nombrosos són els del nord de l'Àfrica (1.398) seguits dels d'Amèrica central, Mèxic i el Carib (1.064), d'Amèrica del Sud (957), la Unió Europea (720), l'Àfrica subsahariana (508), l'Àsia (466) i l'Europa no comunitària. Hi ha moltes més dones (4.851) que homes en tots els nivells de l'ensenyament. “En bona part, això s'explica perquè la dona, en general, té més interès per aprendre”, argumenta la directora del CNL de les comarques de Girona. En determinats col·lectius, per exemple les famílies procedents d'Hondures, s'explica pel fet que són sobretot les dones les que treballen.
El nombre més elevat d'alumnes estrangers tenen el castellà com a llengua materna, seguida de l'anglès, l'àrab i el francès. Els qui arriben a Catalunya sabent el castellà no solen passar dels cursos més bàsics. “S'adonen que poden fer vida normal parlant en castellà i, aleshores, ho deixen”, explica Mas. En total, hi ha 59 idiomes entre les llengües maternes dels matriculats aquest curs al CNL de la demarcació. A la llista hi ha idiomes com ara el hassaniyah (parlat sobretot a Mauritània), el kazakh (del Kazakhstan) i el guaraní (del Paraguai, entre altres països d'Amèrica del Sud).
Entre els catalans que s'apunten al CNL, són majoria els qui tenen el castellà com a llengua materna. Lògicament, també ho és pels procedents de la resta de l'Estat espanyol, però hi ha 91 casos en què és l'anglès i 84, precisament el català.
LES XIFRES
Cursos específics a partir de la demanda
El CNL ofereix cursos a les principals ciutats de la demarcació i, a través dels consells comarcals (tots, excepte el de la Cerdanya), en municipis de menys habitants. Arran de l'increment del nivell de coneixement del català, els últims anys s'estan programant cursos especialitzats, a partir de les necessitats que es detecten. Aquest curs, per exemple, a Calonge i Olot se'n fa un de reforç de l'ortografia, a la Bisbal d'Empordà, s'ha posat en marxa un grup de conversa, a Blanes, el mes de maig tindran lloc unes sessions dedicades a la redacció de cartes i correus electrònics i a Figueres, unes de reforç de la gramàtica. Paral·lelament, a Olot es podrà assistir a uns cursos d'estratègies de comunicació i d'aplicació de recursos lingüístics a la xarxa, respectivament. Per a les persones que estan interessades a preparar-se per la prova de nivell superior (C2), a Girona es farà un curs d'orientació del 6 d'abril al 4 de maig.
L'adaptació del CNL a les necessitats canviants de la societat es plasma també en la consolidació de Parla.cat. A través d'aquesta plataforma virtual, es poden seguir nou cursos de nivell elemental, intermedi i de suficiència. Si bé el gros de l'aprenentatge es fa per internet, els alumnes han d'assistir a tres classes presencials per practicar l'expressió oral i resoldre dubtes. Els cursos duren quatre mesos i requereixen una dedicació mínima de 45 hores. Parla.cat es va obrir per atendre els alumnes als qui, generalment pels horaris laborals, els era dificultós seguir un curs de forma presencial.
L'anglès es manté com la “tercera llengua”
R. EstébanPel que fa als idiomes estrangers que estudiem els gironins, l'anglès es manté com el número u indiscutible, molt per sobre de la resta de llengües. Un bon termòmetre per mesurar-ho és el nombre de matriculats a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), que té deu centres a les comarques de Girona. Dels prop de 5.000 alumnes matriculats a principi de curs, 3.555 ho havien fet per aprendre la llengua considerada universal, especialment en els mons de les noves tecnologies i els negocis en general. A molta distància (1.078), trobem el francès i en tercera posició, l'alemany (563). L'italià (145), el rus (98) i l'àrab (59) són les altres llengües estrangeres que s'imparteixen a la demarcació, segons les dades facilitades pel Departament d'Ensenyament. A banda d'aquestes, a les EOI gironines es fan classes de català per a no catalanoparlants (38) i castellà per a estrangers (25).
Proporcionalment, aquestes xifres no difereixen ni dels anys anteriors ni de les matrícules a tot Catalunya. L'EOI de la ciutat de Girona és l'única de la demarcació on es poden estudiar totes aquestes llengües. L'anglès és la matèria que trobem a totes les EOI de les comarques de Girona.
Al marge dels idiomes esmentats, en altres EOI del nostre país s'imparteixen també coreà, basc, grec, japonès, neerlandès, portuguès i xinès. En total, a principi de curs hi havia matriculades a les EOI catalanes prop de 49.000 persones, de què 27.500 s'havien apuntat a classes d'anglès. El que tenia menys alumnes era el basc (11). Entre els incorporats fa poc a l'oferta hi ha el coreà, que tenia 138 inscrits. Quant als emergents (rus i xinès), s'hi havien matriculat 785 i 418 persones, respectivament.
