Homeopatia: confiança allà on no arriba l'evidència

Més del 40% dels catalans han fet servir medicaments homeopàtics algun cop a la vida o els han donat als seus fills, segons un informe recent elaborat per una de les companyies líders en medicaments homeopàtics. La dada confirma que, més enllà del debat obert sobre l'eficàcia i l'evidència científica de l'homeopatia, hi ha una realitat innegable: milers de persones al món hi confien i troben solució als seus problemes de salut i milers de professionals la practiquen.

A l'Estat espanyol, més de 10.000 metges, la majoria de família i pediatres, prescriuen de manera ocasional o habitual medicaments homeopàtics. Uns fàrmacs que, d'altra banda, estan registrats per l'agència estatal del medicament. En alguns països europeus, com França i Alemanya, l'homeopatia fins i tot està finançada pels sistemes públics de salut. La decisió de la Universitat de Barcelona (UB) de suprimir el seu màster en medicina homeopàtica ha tornat a encendre un debat recurrent sobre aquesta teràpia.

Falta d'evidència científica és la raó que, oficialment, ha donat la UB per justificar la supressió del màster. Un argument que també defensa el director de la Fundació Institut Català de Farmacologia, Joan Ramon Laporte, que assenyala l'efecte placebo i insisteix que s'han fet diverses metanàlisis sobre l'homeopatia i “cap assaig clínic ben fet ha mostrat evidència científica sobre la seva eficàcia”.

Els medicaments homeopàtics se seleccionen de manera individual per a cada malalt i parteixen de l'anomenada llei de similitud, segons la qual una substància capaç de produir una sèrie de símptomes en una persona sana és també capaç de curar símptomes similars en una de malalta, administrant-la a dosis mínimes.

Aquest concepte de medicament individualitzat –una mateixa malaltia es pot tractar amb diferents medicaments homeopàtics en funció del pacient–, xoca amb el mètode científic tradicional. “És molt difícil dur a terme assajos clínics convencionals que respectin aquest tractament individualitzat. Al final, o faltes a la ciència
o faltes a l'homeopatia”, afirma el doctor Joan Mora, metge homeòpata des de fa 30 anys.

Mora, que es va formar a Londres i va ser director del màster de la UB, considera que la decisió de la UB demostra que es vol “imposar una única manera de fer medicina, basada en una òptica mecanicista”, i lamenta la “desqualificació que suposa per a tots els metges homeòpates”.

A Barcelona, existeix des del 1890 l'Acadèmia Mèdico Homeopàtica, i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) també té una secció de metges homeòpates, amb més de 300 membres. Segons el president del CoMB, Jaume Padrós, la secció és un mecanisme d'autoregulació que “dóna garanties als ciutadans, perquè assegura que tots els metges que practiquen l'homeopatia s'ajusten al codi deontològic”. De fet, la secció d'homeopatia va defensar fermament la vacunació quan l'estiu passat un nen d'Olot va morir per diftèria. Padrós insisteix que l'homeopatia és una teràpia que, feta per metges, és “complementària i no pas alternativa”.