Clam perquè la llei no s'oblidi del cas dels bebès robats

Les famílies catalanes que han denunciat la desaparició dels seus fills acabats de néixer, sobretot als anys seixanta, setanta i vuitanta, reclamen al govern de la Generalitat i a tots els partits que prenguin mesures per tal que la llei del memorial democràtic no les deixi de banda. L'associació SOS Bebès Robats, que aglutina desenes d'afectats, està trucant a totes les portes del Parlament. “Es passen la pilota els uns als altres, però ningú ens ofereix l'ajuda necessària”, lamenten la presidenta i la secretària de l'entitat, Adelina Ruiz i Ana Páez, respectivament. Fa uns dies, les famílies van ser rebudes per la comissió de Justícia del Parlament, amb el conseller Germà Gordó. Li van plantejar la necessitat que la llei les tingui presents com a primera mesura per rebre suport jurídic i psicològic, entre d'altres. Aquests dies esperen una trucada que doni resposta a les seves súpliques, però no es mostren optimistes: “Tothom et diu que cal posar fil a l'agulla, però després veus que no hi ha ni fil ni agulla.”

Andalusia és l'única comunitat on la llei de memòria històrica incorpora un apartat específic sobre els bebès robats. Les famílies catalanes volen seguir les seves passes. Aquesta entitat fa anys que batalla perquè els governants i l'estament judicial els “prengui seriosament”. Un objectiu que persegueixen és l'obertura de les fosses comunes on teòricament es van enterrar els nens que es prenien a les seves mares. Ruiz i Páez, com altres afectats, estan convençudes que allà no hi ha rastre de cap bebè, perquè la gran majoria van ser donats en adopció a canvi de diners. A Catalunya, segons l'associació, hi ha més de mil famílies afectades per aquesta pràctica malèfica. I això sense comptar qui no vol reobrir ferides i ha girat full.