L'ús del català es manté baix a la Catalunya Nord mentre puja el seu prestigi social
61 per cent l'entén, el 35 per cent el sap parlar però només el 5 per cent l'utilitza habitualment
Les dades són de l'enquesta d'usos lingüístic del 2015 realitzada per la Generalitat, el Consell Departamental i la Universitat de Perpinyà
Creix el prestigi de la llengua catalana entre la població de la Catalunya Nord al mateix temps que el seu ús habitual es manté molt baix, una mica per sobre del cinc per cent. Actualment, el seixanta per cent de la població entén el català i el trenta-cinc per cent la sap parlar. Les dades són de l'Enquesta d'usos lingüístics a la Catalunya del Nord realitzada l'any passat impulsada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l'Institut Franco-català Transfronterer (IFCT) de la Universitat de Perpinyà. L'estudi, presentat a la Casa de la Generalitat de Perpinyà, mesura el coneixement de llengües de la població, així com les actituds i representacions lingüístiques dels habitants de la Catalunya del Nord i les seues opinions sobre l'ús i l'ensenyament de la llengua catalana. La mostra de població enquestada correspon al conjunt de la Catalunya del Nord, però se n'han exclòs els municipis occitanòfons del Fenolledès.
Creixement natural negatiu
La població nascuda a les comarques catalanes de l'Estat francès representa unes 145.177 persones, el 41per cent, la població francesa no nascuda a Catalunya Nord representa unes 208.781 persones, el 59 per cent i la població que no té la ciutadania francesa representa unes 22.229 persones, el 6 per cent de la població total. L'evolució demogràfica es reparteix entre 130 persones menys cada any pel creixement natural negatiu (nascudes a la Catalunya del Nord), 4.803 persones més per creixement migratori (arribades a la Catalunya del Nord de la resta de l'Estat francès o de la resta del món).
Coneixement del català
La majoria de la població de 15 anys i més declara entendre el català (61%). Mentre que la població que el sap parlar (35,4%) i la que el sap llegir (39,2%) no arriba al 40%. La població que el sap escriure és només el 14,3%. El nombre de persones de 15 anys i més que declara saber català (comprensió oral i expressió oral) baixa moderadament en comparació amb les enquestes precedents. Tot i que baixi en nombres relatius, en xifres absolutes, el nombre de persones que declara saber llegir i saber escriure en llengua catalana augmenta entre 2004 i 2015. Respecte l'any 2004, augmenta en unes 9 mil persones la població que declara comprendre el català; en més de 8 mil les que declaren saber-lo parlar; en més de 40 mil les que el saben llegir; i en més de 17 mil les que el saben escriure. Per al mateix període 2004-2015, augmenta en 7,8 punts percentuals la població que declara saber-lo llegir i en 3,7 punts la que declara saber-lo escriure.
Interrupció de la transmissió
El català com a llengua inicial s'associa a la població de més edat: el 18,8% dels més de 65 anys, el 10,7% dels 45-64 anys, el 3% dels 30-44 anys i el 0% dels 15-29 anys. Aquest fet és la il·lustració de la interrupció de la transmissió lingüística intergeneracional, però també mostra igualment que malgrat aquest fet, el català continua adquirint nous locutors. Pel que fa a la llengua habitual, 21.106 persones (el 5,7 %) tenen la catalana (sola o compartida amb el francès) com a llengua d'ús habitual. Això il·lustra el dèficit d'ús habitual de la llengua catalana malgrat les competències lingüístiques (saber parlar) d'una tercera part de la població. La llengua catalana a la Catalunya del Nord té un nivell d'ús habitual molt baix. La xifra de la llengua d'ús habitual era del 4,5 % el 2004 (14.881 persones). Es constata doncs un lleuger augment de l'ús.
Àmbits d'ús del català
En el conjunt d'àmbits de consum i serveis, l'ús sol o compartit de la llengua catalana varia del 0,6 % a les administracions al 8,1 % a les botigues de petit comerç. Un cas que mereix una atenció especial és “Quan visita la Catalunya del Sud” en què l'ús sol del català és del 15%. En general, la situació sociolingüística com a llengua minoritària i l'entorn institucional no inciten els locutors competents a fer servir la llengua catalana. Tot i així, les persones que declaren saber parlar el català utilitzen la llengua quan es troben en un entorn favorable on poden fer servir la seua competència. És particularment clar el cas de l'ús del català per part de la població quan visita la Catalunya del Sud: un 15% dels enquestats declaren utilitzar solament el català, mentre un 34 % el fa servir sol o amb una altra llengua.
A favor de l'ensenyament
En complement de la percepció favorable qui hi ha de la presència de la llengua, les opinions relatives a unes mesures proposades a favor del català confirmen que la llengua té una bona acceptació :
- el 85% és d'acord que hi hagi una televisió local en català;
- el 75% és d'acord amb una llei de llengües regionals;
- el 70% és d'acord amb el bilingüisme en la vida pública;
- el 58% és d'acord que el català sigui cooficial.
L'opinió general respecte a l'ensenyament de la llengua catalana és àmpliament positiva. A la qüestió sobre si la gent és d'acord o no amb l'ensenyament del català, les tres possibilitats proposades recullen sempre més dels tres quarts parts d'opinions a favor:
- el 80,3% per l'ensenyament del català com a disciplina;
- el 76,1% per l'ensenyament bilingüe;
- el 76,1% per l'ensenyament del català per a tots els alumnes.
En canvi els qui expressen el seu desacord amb les propostes d'ensenyament de català, mai representen més del 20% de les persones enquestades, i els qui declaren ser « totalment en desacord » varien entre el 2,7 % i el 3,2 %.
