Crit d'alerta per l'estatus del català a l'estat independent
L'associació Llengua i República presenta un manifest que reclama la preeminència de l'idioma propi en el nou país
Avisen que el bilingüisme acaba en substitució
Més de 270 personalitats s'han sumat ja al manifest de l'associació Llengua i República que reclama un estatus preeminent del català en una eventual Catalunya independent. El text, titulat Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, es va presentar oficialment ahir en un acte solemne al paranimf de la Universitat de Barcelona.
Alarmats per les veus que, en el procés constituent, advoquen per la cooficialitat de català i castellà en la nova república, els impulsors del manifest alerten del risc de “substitució” de l'idioma “minoritzat”, en aquest cas la llengua pròpia del país, si es manté el procés actual de bilingüització, segons va denunciar el president de Llengua i República, Joaquim Arenas.
Mercè Lorente, membre del Grup Koiné (impulsor de Llengua i República) i de la secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va assegurar que “ha estat la llengua l'espurna que ha engegat el procés d'independència, ja que sense la llengua ni tan sols existiria Catalunya”. Davant els que s'encomanen a la independència com a solució a tot, Lorente va recordar que “el canvi de model lingüístic no es produirà automàticament amb la proclamació de la república independent”.
El lingüista de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno va donar suport a l'acte i va advertir que, al darrere de la “ideologia política del bilingüisme”, s'hi amaga una “supremacia lingüística” que deriva en “lingüicidi”. Per la seva banda, el filòleg Joan Martí Castell va fer una crida a defensar, sense complexos, la “identitat” catalana perquè “llengua i identitat nacional són indestriables”.
L'actriu Txe Arana va cloure l'acte amb la lectura del manifest, que va ser seguida d'Els Segadors, cantat pels assistents, i crits d'“independència”.
LA XIFRA
LA FRASE
Avenç de València i les Balears en la normalització
La ciutat de València i les illes Balears van fer ahir un pas endavant en la normalització del català en els territoris respectius. El ple de l'Ajuntament de València va aprovar ahir que la denominació oficial de la ciutat sigui València, escrit amb la llengua pròpia del país, mentre que el Parlament Balear va aprovar una modificació de la llei de funció pública perquè el català torni a ser un requisit en l'accés a l'administració i no només un mèrit.
En el cas de València, la modificació, aprovada amb els vots a favor dels partits del govern municipal, Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú, i l'abstenció del PP i Ciutadans, va arribar després que la comissió de Desenvolupament Humà, Educació, Joventut, Esports i Cultura hagués decidit engegar l'adequació de la denominació del municipi al nom que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va establir en el corpus toponímic valencià, publicat l'any 2009.
A les illes Balears, la portaveu adjunta del PSIB al Parlament, Bel Oliver, va celebrar que l'administració torni a complir amb el “deure” de “protegir la llengua pròpia“.
