“El Déu de Donald Trump no és el meu Déu”

És un espai de trobada de persones implicades en les causes justes i que personalment o com a col·lectiu tenen una certa visió transcendent. El fòrum és un espai on es troba tota aquesta gent que vol transformar el món. És com una espècie d'arca de Noè dels perduts que tenen la sensació d'ofegar-se dintre d'aquest món i volen respirar.

Vivim en una societat benestant que té una immensa capacitat d'amagar el sofriment. Els dies que celebràvem el fòrum a Davos, els més rics del món marcaven les directrius del futur. Durant aquells dies es va presentar l'Informe Oxfam, que diu que la crisi que ha estat provocada ha fet créixer el nivell de marginació, la dualització social, la fractura social. Tant des d'un punt de vista social com eclesiàstic... s'ha de dir que ells, els més rics, són els responsables del sofriment de la majoria.

...la gent pot tenir la sensació que són persones honorables... però no: són persones detestables. Per culpa d'ells s'ha empobrit una majoria. Però alhora que les fractures creixen, també des de baix creix la capacitat del diàleg, de l'acollida, creix l'esperança en les persones que hi volen posar remei. Això és una mica el que volíem posar
sobre la taula en el fòrum.

Hi ha una consciència cada vegada creixent que aquest món és insostenible no només per les fractures socials sinó també per les fractures ecològica, de la guerra, de la violència de gènere... aquest model de societat “capitalista” és una societat de mort, com ha dit el papa moltes vegades.

Europa ha perdut una part important de l'ànima. L'Europa dels primers pares que constitueixen l'Europa del mercat comú, després de la Segona Guerra Mundial, amb la voluntat que no hi torni a haver mai més una Europa de violència, que volien un estat del benestar i van construir un model de repartiment relativament equitatiu, aquesta Europa va morir el 1992 amb Maastrich. Aleshores Europa es trenca, canvia d'orientació en 180 graus i es converteix en una Europa estrictament del negoci i del capital que viu d'esquena a les seves poblacions.

Europa té por fonamentalment de perdre els privilegis. No és que Europa tingui por... és que en un món globalitzat els privilegiats tenen por.

El Déu de Bush és l'antidéu amb el qual jo em sento identificat. El Déu de Bush és el Déu del poder i la violència, del càstig, el Déu amb el qual Bush va justificar la seva intervenció a l'Iraq. No és el Déu cristià. Vaig escriure aquell quadern després d'estar a l'Iraq. Un taxista de Bagdad una setmana abans de la intervenció em va donar les gràcies per haver anat al seu país per intentar aturar la guerra i em va convidar a casa seva. La seva dona havia reunit tots els seus familiars i em va presentar així: aquest senyor és de Barcelona i ell està en contra de l'atac i és representant d'un Déu que no és el Déu de Bush!

És el mateix que el de Bush, més caricaturesc, encara.

Els Bush, Blair i Aznar... que tenen el mateix Déu que Trump, van provocar una guerra que ha provocat més de dos milions de morts. Són uns criminals i han de ser portats al tribunal de l'Haia. Trump és del model econòmic i militar en què es necessita fabricar armes, que serveixen per matar. Si Trump és president el món serà pitjor del que és.