Un Sant Jordi a la recerca de l'estil

La novel·la amb trames relacionades amb el món de la moda viu un bon moment després del boom d'El temps entre costures, de María Dueñas. Aquest Sant Jordi ens arriben dos títols en català. A punt d'estrena (Columna), de la historiadora i filòloga Maria Carme Roca, segueix la història d'una dona que lluita per fer realitat el seu somni de ser model en el pas de la postguerra a la recuperació del glamur a casa nostra. Passegem pels magatzems Can Jorba i descobrim la feina de Manuel Pertegaz, un dels grans noms de l'època daurada de la costura. Com també ho era Santa Eulalia, una botiga amb una llarga i rica història que l'escriptora Núria Pradas recorre en la novel·la Somnis a mida (Columna).

Com passa en la popular sèrie britànica Mr. Seldfridge (la història del creador dels magatzems Seldfridges), les vivències de dissenyadors, amos i venedores s'entrecreuen i bateguen al ritme d'uns temps en què neix l'alta costura, es fa l'Exposició del 1929 i la burgesia busca vestir amb qualitat, però també s'ensuma la guerra. “Hem ajudat l'autora en tot el que hem pogut, buscant treballadors veterans que havien sentit històries d'aquella època perquè s'informés bé”, explica Lluís Sans, el propietari actual de Santa Eulalia, que va ser el marc de la presentació de la novel·la.

Dues dones elegants, Marta Robles i Carmen Posadas, també han escrit sobre estil, però, en aquest cas, centrant-se en les bones maneres, el que serien “les regles no escrites del saber estar”, curiosament en un moment en què es crida en política, a la televisió... “Les males maneres són molt habituals en determinats programes horribles de televisió que veu moltíssima gent perquè agrada molt la baralla, la morbositat... però en la vida real aquesta forma de comportar-se no funciona gens, és molt més efectiu i fa la convivència més suportable ser amable amb els altres i somriure... tot això fa la convivència més suportable “, diu Carmen Posadas, que aquest Nadal va presentar l'obra amb Marta Robles a la botiga barcelonina de TCN, una firma de roba que totes dues adoren, i que complementen amb alts stilettos.

“L'elegància és molt important en el dia a dia perquè representa no fer mal i fer la vida més agradable als altres, ser generosos...”, comenta Marta, mentre Posadas afirma que som la imatge que donem, ja sigui pels nostres gestos, roba o llenguatge, “i així serem catalogats pels altres”. Li pregunto per les aixelles suades de Pablo Iglesias en el debat a quatre de Atresmedia (“la teva posició política no ha d'estar renyida amb el respecte als altres”, diu) i pel mallot amb la llegenda Merde que va lluir Alicia Giménez Bartlett per recollir el premi Planeta: “Jo mai m'ho hauria posat, però hi ha gent més atrevida, més extravagant, i, dins de certs límits, si a tu et queda bé, es pot fer. Jo mai dic paraulotes, però hi ha persones que sí que ho fan i no els queda tan malament.”

Posadas va començar en la literatura “quan la imatge d'una escriptora era la de Carmen Martín Gaite, i ser diferent et treia credibilitat, però avui dia ja tenim fins escriptores punkies”. Filla de diplomàtic, està més que acostumada a recórrer món, i sap molt bé que les diferències culturals de vegades són un gran problema. “Al Japó, per exemple, em va passar que estant embarassada ningú em va cedir un seient quan viatjava amb tren. Aquest tracte a la dona no m'agrada gens. Però tenen altres coses magnífiques. De cada cultura n'hem d'agafar el millor.”

Elles ho han fet en el seu llibre, que s'inspira en la bíblia britànica de les bones maneres, el Debrett's (s'hi parla des de com donar el condol fins a parar taula). Expliquen que l'han actualitzat, i també hi apareix la selva d'internet. “No només donem consells pràctics, sinó que també parlem de sociologia, literatura, història... Descobrim, per exemple, l'origen de “bon profit”, una expressió que cataloguen de poc fina. “És herència del món àrab, en què el rot no està mal vist, i en segons quins contextos, per exemple en un àmbit rural, pot ser correcte.”

I del comportament a la història de la moda. Phaidon ha actualitzat El ABC de la moda, un volum que abarca gairebé 200 anys de noms i icones imprescindibles amb magnífiques imatges. Des de pioners com Coco Chanel fins a noves figures com Alexander Wang o Lady Gaga (hi apareix amb el seu emblemàtic vestit de bistecs), passant pel mateix Salvador Dalí, que va col·laborar amb Elsa Schiaparelli en el disseny de teixits i accessoris. El llibre, que s'inicia amb el fotògraf dels anys vint James Abbe i acaba amb el modista minimalista Zoran, és una completa guia amb més de 570 dissenyadors, editors, models, fotògrafs....

En la síntesi del who is who del món del glamur encara no hi tenen cabuda les blogueres que són les reines de les xarxes socials. Aquest Sant Jordi una de les més populars del nostre entorn, Aida Domènech, publica un recull de les seves millors imatges i estilismes que ja ha firmat en llargues cues a centenars de les seves seguidores. El títol és el nom amb què se la coneix, Dulceida (Libros Cúpula).