Lleuger guany de població a la demarcació de Girona durant el 2015
L'1 de gener del 2016 hi havia 753.024 empadronats, 472 més que un any abans
Es trenca la tendència negativa dels dos anys anteriors, bàsicament perquè s'ha atenuat la marxa d'immigrants
La demarcació de Girona torna a l'evolució ascendent de població, després de dos anys de retrocés. Segons les dades provisionals del padró a 1 gener del 2016 fetes públiques ahir per l'INE, de les 752.552 persones empadronades a principis del 2015, s'ha passat a 753.024 a principis d'enguany; això representa un augment de 472 habitants (un 0,06%). Es trenca així la tendència descendent dels dos últims anys (en què es van perdre 6.832 i 2.248 habitants, respectivament) i es torna a l'evolució ascendent que s'havia mantingut sempre des que el 1998 es va posar en marxa l'actual sistema de padró. De fet, durant el 2012 ja
hi va haver una estabilització (es va incrementar en només 5 persones) que va precedir la davallada.
El lleuger increment gironí del 0,06% concorda amb el tímid auge registrat a tot Catalunya (ha guanyat 8.148 persones, un 0,11%), però contrasta amb la dada global de l'Estat (descens de 99.439 persones, un -0,21%).
Menys estrangers
Les pèrdues de població durant el 2013 i el 2014 van ser degudes sobretot al descens del nombre d'immigrants empadronats –pel retorn al seu país d'origen i per les nacionalitzacions–, amb caigudes del 7,4% i
del 3,8%, respectivament. Aquesta davallada es va atenuar durant el 2015, ja que el nombre d'estrangers va baixar només un 1,35% (es va passar de 143.303 a 141.368). Cal dir, però, que també es va atenuar, tot i que en menys proporció, l'augment de la població autòctona: va créixer un 0,39% (de 609.249
a 611.656), quan els dos anys anteriors havia pujat un 0,9% i un 0,58%.
Després dels descensos dels últims anys, els estrangers representen ara el 18,8% de la població gironina, 1,3 punts menys que fa tres anys (21,1%). El percentatge continua molt per sobre de la mitjana catalana (13,6%) i encara més de l'espanyola (9,9%).
Si mirem les nacionalitats dels estrangers, ha disminuït el nombre d'estrangers procedents de la Unió Europea, l'Àfrica i l'Amèrica del Sud, mentre que ha augmentat el nombre d'europeus no comunitaris i de persones procedents de l'Amèrica Central, el Carib i, en menys mesura, d'Àsia. Entre els col·lectius més grans (els que tenen més de 1.500 habitants a la demarcació), continua destacant sobretot la comunitat marroquina (amb 37.124 persones, només un 0,9% menys), seguida de lluny de la romanesa (13.974) i l'hondurenya (8.753), que és de les que han augmentat (ara té 733 persones més que dos anys enrere). Després se situen els gambians (7.304), els francesos (6.832), els russos (5.889) i els indis (4.623).
Cap a la paritat
D'altra banda, continua la tendència que la població gironina s'acosti a la paritat –igualtat entre el nombre d'homes i dones–, ja que la diferència l'1 de gener passat ja només era de 524 homes més (376.774 homes i 376.250 dones), quan un any enrere era
de 972 i el 2008 havia arribat a ser de 12.668 (sobretot per l'arribada de molts més immigrants homes que dones). Durant l'any passat, el nombre d'homes va augmentar molt poc, només en 12 persones (es va passar de 376.762 a 376.774) i, en canvi, el nombre de dones es va incrementar en 460 (de 375.790 a 376.250). Ara els homes ja suposen només el 50,03% de la població (el 2008 havien arribat a ser el 50,87%) i les dones, el 49,97%.
Pel que fa als grups d'edat, també es manté la tendència dels últims anys cap a l'envelliment de la població: descens en el grup de 16 a 44 anys i augment tant en el grup de 45 a 64 com en el de majors de 65. Quant al grup de 0 a 15 anys, es manté més o menys estancat.
