la crònica
És primavera a Olot
Passen els anys però fires com la de Primavera d'Olot intenten mantenir el seu caràcter i tradició ancestral
La Fira de Primavera i la de Sant Lluc són les dues més antigues de la capital de la Garrotxa. De fet, tenen un origen comú quan el 1315 el rei Jaume II va concedir als olotins la possibilitat de portar a terme una fira durant 15 dies a la tardor, al voltant de Sant Lluc, i un retorn de fira de la mateixa durada a la primavera. Són –les Festes del Tura a banda– els dos grans esdeveniments que atrauen gent de tota la contrada, tradicionalment gent de pagès que baixava a la ciutat, fos a comprar, a visitar algun parent o les dues coses alhora.
El cas és que passen els anys però fires com aquesta intenten mantenir la tradició ancestral, en aquest cas donant la benvinguda al canvi estacional. Ahir, el dia s'adeia, recordant que encara som en plena primavera, amb la conjunció de sol radiant, núvols que canvien la temperatura ambient radicalment i un vent tramuntanal que va emprenyar més d'un, sobretot els paradistes de roba que veien voleiar els seus articles i no precisament perquè se'ls emportessin de les seves mans, pagant és clar.
Com cada any, la majoria de parades es concentraven al passeig d'en Blay, on es va situar el mercat de l'automòbil i la secció comercial, dominada per material del món agrari, antiguitats i alimentació. A continuació, des del Firalet fins a la plaça Balmes és on van muntar el més d'un centenar de parades de roba i complements que formen el mercat extraordinari de roba. Tot un poti-poti –ara en diem fira multisectorial– on es troba de tot i més, des d'algú que busca un cotxe –per què no un lluent Mustang per 45.000 euros?– fins a formatges de totes les varietats –res millor que deixar-se assessorar per El Noi del Formatge–, passant per un matalàs que a més de deixar-te dormir et fa un massatge pel mateix preu. Molta gent, la majoria passejant i altres comprant. O no, com una dona a qui no barrufaven les maduixes de terres valencianes que li havien ofert. “No passa res, senyora, ¡mañana más y mejor!”, li va contestar amb un optimisme espaterrant el firaire.
També, entre altres activitats programades, a l'Hospici, durant tot el dia, s'hi va poder veure la 22a Mostra de Bonsai i Suiseki, organitzada per l'Associació Garrotxina d'Amics del Bonsai; i al pati de l'Antic Hospital –ara flamant després de la restauració–, la 14a Exposició de la Història del Motor a la Garrotxa, amb una mostra de ciclomotors antics que van delectar els amants dels vehicles a dos rodes. Per la seva banda, a la plaça del Mig, les empreses d'activitats extraescolars van promocionar-se mentre Càritas continuava la seva tasca de pintar guardioles per a la seva campanya No et quedis amb el canvi.
El Cor Geriona i la Coral Gaia, amb la seva actuació al vespre, van cloure amb les seves glorioses veus una jornada multitudinària, en què comerciants, hotelers i empresaris de la restauració van manifestar-se prou satisfets; uns pocs manifestants van fer onejar banderes anarquistes i contra els desnonaments, i vells amics es van retrobar. Com en Quim, que confessava en un to de veu poc discret el secret de com s'ha aprimat: “Rere les vaques, què vols?!” Com dèiem, molta gent de pagès, i que sigui per a molts anys.
