Clam català contra l'actitud de l'Estat amb els refugiats
Puigdemont i Colau reafirmen la voluntat d'acollir refugiats i carreguen contra la “inoperància” del govern espanyol
Experts i polítics internacionals insten la UE a crear vies d'entrada segures
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van tornar a manifestar ahir la seva predisposició i el seu compromís per acollir refugiats, víctimes del major èxode de persones des de la Segona Guerra Mundial. Ho van fer ahir en la inauguració del Fòrum Internacional de Recepció i Integració de Refugiats a la UE, celebrat a Barcelona, on uns quaranta experts en polítiques de refugiats i representants locals i regionals europeus van debatre els principals obstacles per donar resposta als milers de demandants d'asil a Europa.
Durant el fòrum, Puigdemont va assegurar que Catalunya està disposada a acollir 4.500 refugiats, 1.800 dels quals es podrien assumir de manera “immediata”, però va lamentar les dificultats per fer-ho possible a causa de la “inoperància” del govern espanyol, que només ha reubicat disset de les 17.000 persones que es va comprometre a acollir. “Malgrat les reticències del govern espanyol, que és recelós de governs com ara el català i el de l'Ajuntament de Barcelona, ens impliquem en la recerca de solucions davant aquest drama humà”, va assegurar Puigdemont, que va insistir en la seva “predisposició” a donar resposta als demandants d'asil. També Ada Colau va carregar amb duresa contra l'executiu espanyol en funcions titllant la seva actuació de “vergonyosa, inadmissible i injustificable”. “Un dels principals obstacles que tenim per ser ciutat d'acollida és l'Estat espanyol”, va refermar Colau, que va instar l'executiu del PP a permetre als governs locals i autonòmics tenir accés directe als fons europeus per a l'acollida.
Organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i l'Ajuntament de Barcelona, la jornada va tenir la presència de representants de França, Itàlia, Grècia, Finlàndia i Polònia, i representants de ciutats espanyoles; tot i això, no hi van assistir representants del govern espanyol perquè l'organització va desestimar convidar-los, ja que entén que no són un exemple de bones pràctiques en l'acollida de refugiats. Els ponents van coincidir a demanar a la UE la creació de vies segures per als refugiats com a alternativa a la vulneració de drets que suposen les devolucions en calent que es produeixen a Turquia. En aquest sentit, els representants polítics europeus també van reivindicar el paper clau per a la integració dels governs subestatals i van demanar més competències en polítiques de refugiats. En el fòrum, també hi van ser presents la portaveu d'Acnur a l'Estat, María Jesús Vega, el director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, i el secretari general del Diplocat, Albert Royo.
LA XIFRA
13 milions per al pla de cooperació
També ahir la portaveu del govern català, Neus Munté, va anunciar que la Generalitat ha donat llum verd al pla anual de cooperació al desenvolupament d'aquest any, que tindrà un pressupost de 13 milions d'euros. Segons Munté, la partida és “fruit de la pròrroga pressupostària” i anirà destinada principalment a la gestió de la crisi dels refugiats. Amb la voluntat de fer que la Generalitat de Catalunya tingui “un perfil alt en matèria de treball per la pau i la seguretat humana”, la portaveu del govern també va detallar que el pla es desenvoluparà mitjançant les conselleries de la Generalitat i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El document aprovat pel Consell Executiu detalla que el projecte prioritzarà l'enfocament estratègic de gènere, els drets humans, el foment de la sostenibilitat i la seguretat humana en la política de cooperació de la Generalitat de Catalunya.