“La clau de l'èxit és que ens hem adaptat bé als canvis”

La idea, llargament acariciada, era crear un centre per créixer en recerca biomèdica al costat d'un hospital. Va ser un projecte de molt llarga gestació. Els anys vuitanta ja en parlàvem. Finalment es va desencallar en diverses etapes: durant la Barcelona preolímpica es va tipificar aquesta parcel·la com a parc biomèdic, però no va ser fins al 1999 que es va acabar de desencallar el projecte, coincidint amb la posada en marxa dels estudis de biologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

El balanç que presentem és extraordinàriament positiu. Per mi, la fita més important és que som el millor lloc per fer recerca biomèdica a l'Estat i, possiblement, al sud d'Europa. Tenim una quantitat de talent inusual que ha sabut captar recursos competitius molt per damunt de la mitjana. I això ha fet que la crisi ens afectés menys que en altres entorns. La clau de la nostra evolució, progressió i competència és que ens hem sabut adaptar als canvis. En el món de la recerca has de tenir molta flexibilitat.

Estic segur que, d'alguna manera, ho ha fet. Aquest és un lloc molt agradable per venir a treballar. La gent ho fa molt més contenta que en altres llocs. Algunes elits havien demanat què hi feia aquest centre aquí, quan era un lloc perfecte per posar-hi un altre hotel o oficines. Gran equivocació! El món de la recerca científica també es mereix ocupar espais privilegiats perquè això també ens ajuda molt. En igualtat de condicions, Barcelona és sempre un reclam que ajuda molt a captar talent.

Res fonamental. Més aviat al revés. Reconèixer que quan tu planifiques ho fas amb unes determinades pretensions i després no tot s'acompleix com preveus. En el nostre cas ha prevalgut el pragmatisme, ens hem sabut adaptar a situacions no planificades al principi. Per exemple: fa deu anys no existien ni els smartphones i una de les coses que no vam poder preveure és el gran volum d'informació que acabaríem gestionant. Per tant, això ens ha fet replantejar el concepte de data center, on guardem la informació. Actualment gestionem petabytes d'informació.

Tenim una comunitat de 1.500 persones repartides en set centres. Cadascun té la seva autonomia i personalitat jurídica i econòmica pròpia, però hi ha un important sentiment de comunitat. El fet que, quan travesses els torns de l'entrada, que és l'única barrera que hi ha, no hi hagi més limitacions per moure's a totes les instal·lacions és significatiu. Funcionem d'una manera pragmàtica. En comptes de fer uns serveis centrals amb plataformes cientificotècniques molt cares, cada centre, en la mesura que ha pogut, ha anat creant els seus serveis i els ofereix a tothom. Això ens dóna fortalesa.

Estic segur que la reputació i la personalitat que ha aconseguit fins ara es mantindran. El futur el veig amb èxit perquè ens veig evolucionant, adaptant-nos a les circumstàncies i mantenint l'esperit de captar el millor talent del món i fer la millor recerca biomèdica possible.

Per què no? L'edifici està ple i això és un bon senyal i, a la vegada, un problema. Ara el Centre de Medicina Regenerativa marxa per integrar-se a l'Institut de Recerca de l'hospital de Bellvitge i l'espai que deixa l'ocuparà una seu a Barcelona del Laboratori Europeu de Biologia Molecular.