Lleida estrena el parc científic en plena crisi i amb poques empreses
El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari del turó de Gardeny és la gran aposta de l'alcalde Ros
Indra i l'empresa informàtica local IFR, associada a la multinacional Microsoft, són ara mateix la punta de llança d'aquesta aposta de la ciutat de Lleida per dotar-se d'un parc empresarial i d'investigació amb prou massa crítica per convertir-se en capital del sector agroalimentari del sud d'Europa.
Actualment la ciutat de Lleida ja és un referent en aquest sector econòmic, i la seva llotja mou un volum tan important de fruita i carn que els preus que s'hi negocien acaben sent la referència en molts mercats europeus. Però la Paeria i la Universitat de Lleida (UdL) han volgut fer un pas més i intentar convertir la ciutat en referència pel que fa a la investigació i a l'assentament d'empreses tecnològiques al servei d'aquest sector.
En els seus discursos, l'alcalde Àngel Ros, professor d'informàtica a la UPC, ha fet del parc tecnològic gairebé una aposta personal i ha situat el parc del Gardeny com la gran esperança de Lleida per fer un pas endavant, reclamar una posició de capitalitat dintre de Catalunya i sortir de l'actual crisi en una situació avantatjosa.
Però la mateixa crisi n'ha alentit el programa. De moment, només les empreses d'informàtica sembla que hagin trobat interès en el parc. Al viver d'empreses, la primera àrea del parc que es va posar en marxa, hi conviuen 16 petites societats, algunes dedicades al màrqueting, altres a la producció audiovisual, i la més gran a la producció informàtica.
Organismes oficials
L'altre gruix d'inquilins del nou parc són els organismes oficials. La UdL hi ha col·locat diversos organismes i laboratoris, s'hi han instal·lat consorcis municipals i també hi ha hagut espai per a les associacions gremials de productors de pa (Innopan) i de fusta (Incafust). La gran aposta política era el trasllat de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, plantejada quan l'exalcalde Víctor Siurana va assumir la conselleria, en el govern de Pasqual Maragall, però que després va ser aturada.
Un dels problemes ha estat el dels accessos. El parc tecnològic s'ha construït al turó del Gardeny, situat en un extrem de la ciutat, on l'exercit espanyol va mantenir durant la segona meitat del segle XX una caserna. Els militars van marxar a final dels vuitanta –previ pagament de la Paeria al Ministeri de Defensa per aquests terrenys–, i durant aquest temps el Gardeny s'ha utilitzat com a macrodiscote- ca d'estiu i, darrerament, com a seu de la Guàrdia Urbana i la brigada municipal. Fins ara, doncs, l'accés al turó, a través d'un carreró ple de revolts des del barri de la Mariola, era suficient. Aquests dies els operaris de les obres han estat treballant a corre-cuita per tenir a punt per avui el nou accés.
Museu de la Terra
També s'acaben d'enllestir els tres edificis principals del parc, els edificis H, que acolliran la dotzena d'empreses i organismes que de moment han anunciat que s'hi establiran.
El parc científic i tecnològic es complementarà amb altres equipaments de caràcter ciutadà. L'obra social de La Caixa ha anunciat la creació d'un museu dedicat al planeta Terra, un museu que es construirà en l'antic edifici dels suboficials de la caserna. El parc s'està construint amb aportacions econòmiques de l'Ajuntament de Lleida, la Generalitat i l'Estat espanyol.
A l'acte inaugural d'avui les autoritats lleidatanes han convidat els prínceps espanyols Felip de Borbó i Letícia Ortiz.
