El jutge impedirà filmar la declaració dels mossos del cas Benítez
Assegura que és per evitar “judicis paral·lels”, sensacionalismes i una “teatralització” que incideixin en l'acció del jurat popular
El jutge que presidirà a partir de dilluns que ve el judici contra sis mossos acusats d'homicidi per la mort en una reducció a Barcelona de l'empresari Juan Andrés Benítez ha acordat impedir als mitjans gravar imatges de la declaració dels acusats, amb la qual cosa només es podrà sentir la seva veu.
En un acte, el magistrat José Luis Ramírez ha determinat, en una decisió gairebé sense precedents, que en tot el judici només es podran gravar imatges del tràmit d'al·legacions inicials i dels informes finals de les parts, però que, en canvi, no es podrà filmar cap altra intervenció, inclosa la declaració dels mossos acusats, per evitar “judicis paral·lels”, sensacionalismes i una “teatralització” que incideixin en l'acció del jurat popular.
El judici contra els sis mossos d'esquadra, que afronten una petició fiscal d'onze anys de presó, s'iniciarà dilluns que ve, encara que el procés està a l'espera del que decideixi a última hora el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que està pendent de resoldre si accepta expulsar l'acusació popular, l'única que rebutja el pacte entre les altres parts, que evitaria el judici i lliuraria als mossos d'anar a la presó, en acceptar una pena inferior a dos anys.
Per al jutge, filmar les declaracions de testimonis i acusats 'perpetuaria' la seva imatge en les xarxes socials i podria implicar “dosis afegides de victimització i angoixa” per una exposició mediàtica dels qui han de prestar declaració “multiplicada i incrementada per la retransmissió instantània i íntegra del desenvolupament del judici oral”.
En el seu escrit, notificat avui, el jutge sosté que la labor dels mitjans de comunicació no es limita a transmetre el fet informatiu, sinó que interpreten la realitat i a més, com la televisió el temps és un “producte extremadament escàs i valuós”, se seleccionen només uns fragments, cosa que potencia “el biaix” de la informació.
“L'experiència demostra que la selecció acostuma a tendir cap a allò sensacional i espectacular”, afirma el magistrat, que adverteix que si es gravessin imatges del judici es podria incidir en el comportament dels testimonis i fins i tot en el “correcte acompliment de les funcions dels membres del jurat”.
“Com és sabut, la valoració de la prova exigeix que durant el judici es mantingui la ment oberta, això és, que no es prengui una decisió sobre la culpabilitat dels acusats fins que no s'hagi practicat tota la prova i s'hagi deliberat el cas”, raona.
Per al magistrat, “aquests principis perillen quan es proporciona informació visual d'un judici d'interès mediàtic”.
“No és infreqüent en aquests casos que les imatges captades i seleccionades ad hoc pel seu dramatisme serveixin de suport d'alguns programes d'opinió que reelaboren la informació obtinguda del procés, potenciant els aspectes que estimen més espectaculars”, al·lega el jutge, que considera que la influència de tals programes sobre la conformació de l'opinió dels membres del jurat “potser ser pertorbadora”.
“El risc -addueix el jutge- és prou rellevant com per justificar l'adopció de cauteles, encara que puguin comprometre's interessos legítims, ja que, una vegada captades les imatges, no existeixen mecanismes limitatius de la seva utilització”.
Per al magistrat, si es permetés filmar totes les sessions es podria propiciar l'existència de “judicis paral·lels, les interferències del quals sobre el judici oral poden ser greus”, cosa que genera un “risc afegit de teatralització de tot el procés, amb la seva previsible pèrdua de rigor”.
En el seu acte, el jutge també justifica la seva decisió en el dret a la imatge dels testimonis i també dels mossos imputats, que serien víctimes d'una “sobreexposició en els mitjans”.
“Les noves tecnologies de la informació i la comunicació provoquen un efecte de 'perpetuació' de la imatge, en el sentit que, una vegada aquesta ha estat presa i ha accedit al conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació interconnectades en què consisteix internet, segueix a les esmentades xarxes il·limitadament en el temps, perdent-se'n el control”, apunta.
Davant la col·lisió entre el dret a la informació i a la publicitat de les actuacions judicials, el jutge ha optat per permetre només que es puguin captar imatges del tràmit d'al·legacions inicials i dels informes finals, de manera que només es podrà gravar el so de les sessions.
