Societat

Societat

Un estudi ple de records

L'Ajuntament de Porqueres va fer ahir una visita guiada pel taller de l'artista Carles Fontserè amb motiu del centenari del seu naixement

Es poden veure els diferents espais de treball i la memòria del seu periple vital

Una quarantena de persones, entre veïns del poble, curiosos, col·laboradors i amics, van participar ahir en la visita guiada per l'estudi de Carles Fontserè (Barcelona, 1916-Girona, 2007), a Can Montguix, organitzada per l'Ajuntament de Porqueres amb motiu del centenari del seu naixement. Una oportunitat única per conèixer no només el lloc de treball del polifacètic artista, sinó també per endinsar-se en el seu món personal, ple, encara, de records del seu periple vital. Montse Puigvert, la persona que va mecanografiar les memòries de Fontserè en els seus darrers anys de vida, es va convertir ahir, tal com ella mateixa va dir, en una guia circumstancial. Abans d'accedir a la cambra principal de l'estudi, va fer un breu repàs de la biografia del conegut cartellista, escenògraf, fotògraf i memorialista català i de la seva obra.

Segons va indicar, van escollir aquest indret de Porqueres perquè a més de bonic era equidistant de Barcelona i la frontera amb França, “per fugir-hi corrents, si calia”. Fontserè va delimitar clarament els usos dels dos edificis: Can Tista, per viure-hi, i Montguix, per treballar. Amb tot, Puigvert no va ser l'única que va aportar informació sobre la vida de Fontserè. Entre els visitants, hi havia un dels paletes que van fer les obres de reconstrucció de les cases de Can Tista i Montguix, que abans que hi anés a viure la parella estaven en mol mal estat. I va relatar com d'especial era la personalitat de l'artista –es va fer construir una segona terrassa des d'on poder contemplar el mar– i les mil i una històries que li explicava dels seus viatges i experiències. “Amb el seu treball, era molt perfeccionista, meticulós, ordenat i pulcre”, van coincidir a destacar diversos col·laboradors i amics. D'aquí ve, per exemple, que Fontseré volgués escriure, personalment i amb una màquina antiga, les seves memòries. En el moment d'entrar a l'estudi, tots els ulls dels curiosos se'n van anar cap a un mateix objectiu: un conegut cartell de la FAI de grans dimensions col·locat al bell mig de l'estança. I després d'admirar aquest símbol anarquista, es podia fer un recorregut pels preuats, i cuidats, racons de la casa, com ara un espai que havia estat el cosidor de la seva dona, Terry Broch, i que ell va acabar convertint en un lloc per pintar. En un extrem de l'immoble, el laboratori fotogràfic de Fontserè, el lloc per excel·lència d'inspiració i de treball de l'autor d'on la Generalitat –propietària del patrimoni de l'artista– ja s'ha emportat més de 50.000 negatius per digitalitzar-los i posar-los a l'abast del públic. A l'estudi s'acumulen centenars d'objectes: un munt de llibres perfectament distribuïts per les lleixes; a les parets, pintures de Cadaqués, del Central Park de Nova York i també un autoretrat, i a sobre dels mobles, fotografies, entranyables, d'ell amb la seva dona i de la seva dona amb Salvador Dalí i escultures de fusta del pare de la Terry, Joan Broch. “Creiem que la casa i el taller són patrimoni del poble i no volem que es perdi; d'aquí ha sorgit la idea de les visites”, va explicar la regidora de Cultura de Porqueres, Elisa Teixidor.

Humanista llibertari.
Fill d'una família carlista, no va destacar per ser un bon alumne. Va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, però sempre es va considerar un autodidacte. De ben jove ja compartia els idearis anarquistes, però va publicar les primeres il·lustracions en una revista de caràcter conservador. Abans de la Guerra Civil va treballar com a creatiu de publicitat i va fer cartells per al cinema. Arran de l'esclat de la guerra, va elaborar els seus cèlebres cartells de caràcter polític. Mentrestant, es va allistar a les Brigades Internacionals, amb les quals va combatre a la batalla de l'Ebre. El 1939 va marxar a l'exili, primer a França i Mèxic i finalment als Estats Units. El 1973 va tornar a Catalunya, on va rebre diversos homenatges.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Maristes no van avisar les famílies d’alumnes perquè els pares d’una víctima van demanar discreció

barcelona

Comença el judici pel cas Maristes sense acord entre les parts

Barcelona

Sant Julià de Ramis demanda l’Estat perquè torni els diners republicans espoliats pel franquisme

Barcelona aspira a tenir un dels superordinadors d’Europa

Barcelona

Una fàbrica amb poblat iber i refugi

anglès
Reivindicació

Una lluita per la salut del barri

barcelona

Recuperació de la Marxa dels 40 km

BANYOLES

L’AECC finança un estudi sobre el risc de tenir càncer

girona

Vulnerable fins a dormir al carrer