El cost de l'excés d'emissions de CO2 s'enfila als 24 milions

El sector industrial de Catalunya, sotmès a les normatives internacionals de control de l'emissió de gasos amb efecte hivernacle, va superar el 2014 en quatre milions de tones la quota de permisos, establerta en 9,3 milions de tones de CO2. El total d'emissions es va situar en 13,5 milions de tones i aquest excés va obligar la indústria a acudir al mercat de compravenda de drets d'emissió, o a la subhasta, en què el preu mitjà per tona és
de 5,90 euros. Això situa en poc més de 24 milions d'euros el cost per a la indústria d'aquesta sobreemissió de gasos contaminants a l'atmosfera.

L'informe de situació de les emissions de C02 en el món, impulsat per la Fundació Empresa i Clima, conclou que durant el 2014 les emissions subjectes al seguiment del Protocol de Kyoto a Catalunya es van incrementar en un 4% en relació amb el 2013, circumstància que s'ha d'atribuir a la represa econòmica, segons va explicar l'economista Arturo de las Heras. La dada contrasta amb el 9,9% de disminució d'emissions dels gasos amb efecte hivernacle que hi va haver el 2013.

Entre els sectors que més han contribuït a aquest increment de les emissions, hi ha el del ciment, amb un 40% d'augment. Un comportament completament oposat va tenir el sector del paper, que durant el 2014 va experimentar una disminució de les emissions contaminants del 16%.

A Catalunya, del total d'emissió de gasos que danyen la capa d'ozó, una tercera part estan sotmesos als control que marca la directiva europea que regula el comerç dels drets d'emissió d'aquests contaminants. La resta és el que es coneix com a emissions difoses, que corresponen a sectors com el transport o el residencial.

La tendència de creixement de les emissions de CO2 no és exclusiva de Catalunya. El 2014, a l'Estat espanyol, l'augment va ser del 7,2%, amb l'emissió de més de 130 milions de tones, i amb el lideratge del sector de la generació elèctrica per carbó, que va créixer un 11,2% en les seves emissions contaminants. En valorar aquestes dades, Arturo de las Heras va posar l'accent en la necessitat que Espanya incrementi les energies renovables i les centrals
de cicle combinat. També va lloar la interconnexió elèctrica, que posa fi a l'isolament de la producció energètica.

A escala mundial, tot i que les dades de l'informe de la Fundació Empresa i Clima són del 2013, la tendència també va cap a l'increment de les emissions, un 2,2% global. En canvi, el total de les emissions
a Europa va baixar un 1,9% durant el 2013, tot i que el PIB va ser positiu.

Amb relació a aquesta aparent contradicció, la presidenta de la fundació, Elvira Carles, va destacar el fet que “les polítiques mediambientals no són incompatibles amb la productivitat”. Carles va recordar que el compromís d'Europa amb el Protocol de Kyoto és disminuir un 20% les emissions de CO2 en el període entre el 1990 i el 2020, objectiu que a hores d'ara ja s'ha complert, mentre que el PIB ha pujat aquests anys el 46%.